El camí cap a l’1-O s’escurça. Queden pocs dies perquè els catalans siguin cridats a les urnes per dir si volen que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república.
L’acceleració cap al referèndum va viure el 6 i 7 de setembre dos episodis clau, els de l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La primera es va aprovar el dia 6 en una jornada maratoniana i caracteritzada per l’alta tensió al Parlament. L’endemà, amb la tensió més rebaixada, Junts pel Sí i la CUP van aprovar la llei de transitorietat jurídica, una de les tres normes anomenades de ‘desconnexió’. Va ser la resposta d’aquestes dues formacions a l’anunci de la Fiscalia de querellar-se contra tot el Govern i la Mesa del Parlament. La llei de transitorietat, però, va quedar suspesa cautelarment el 12 de setembre després que el Tribunal Constitucional admetés a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma, concebuda per entrar en vigor en cas que el ‘Sí’ guanyi el referèndum.
RETIRADA D’URNES?
En aquest escenari, que l’1-O estigui a tocar no vol dir que s’acabi fent. De fet, també el 12 de setembre la Fiscalia va convocar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per comunicar-li l’ordre del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, d’intervenir per impedir el referèndum i així evitar “la consumació dels delictes”. L’endemà Trapero va traslladar l’ordre al cos policial. D’altra banda, el portaveu de l’executiu català, Jordi Turull, va confirmar que el Govern havia rebut la notificació de la querella per la tramitació de la llei del referèndum i la convocatòria de l’1-O. Això implica que els membres del Govern són coneixedors del fet que tirar endavant el referèndum els pot suposar responsabilitats penals i, fins i tot, penes de presó.
ELS ALCALDES, AMENAÇATS
El camí cap a l’1-O es va complicar més el 13 de setembre quan el mateix fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va enviar una ordre als quatre fiscals en cap de Catalunya perquè citin a declarar els més de 700 alcaldes que han anunciat que cediran locals municipals. Maza va advertir als Mossos que hauran de detenir els alcaldes que no es presentin a declarar. Unes detencions que, en part, es poden acabar produint, ja que la CUP va deixar clar que els seus batlles ignoraran la Fiscalia. Per la seva banda, els presidents de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, van afirmar que aniran a declarar perquè no tenen “res a amagar”. Un dia més tard es va conèixer la querella de la Fiscalia contra Lloveras i Buch per col·laborar amb l’1-0. L’ofensiva del Ministeri Fiscal també es va dirigir cap als cinc membres de la Sindicatura Electoral, contra qui va presentar una altra querella.
Per últim, el 14 de setembre es va fer encara més evident el desafiament del Govern a l’Estat després que el vicepresident Oriol Junqueras comuniqués al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que ja no retrà comptes de les despeses relacionades amb l’1-O. Poques hores després, en l’àmbit municipal, es va saber que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el Govern de la Generalitat havien arribat a un acord perquè es pugui votar a la ciutat.
Un sol crit: “Votarem!”
Al calendari de mobilitzacions fins a l’1-o hi havia una data marcada, l’11 de setembre. Les expectatives es van complir i la Diada va tornar a servir perquè l’independentisme demostrés, un any més, la seva capacitat de mobilització. Un milió de persones van omplir el centre de Barcelona per reivindicar, de forma pacífica i festiva, el seu dret a votar el pròxim 1 d’octubre en una jornada on el crit més escoltat va ser el de “Votarem!”.
La jornada, com és habitual en les manifestacions convocades per l’ANC, va tenir com acte central una performance. Enguany, com marca el ritual, a les 17:14h quatre lones amb una urna, dos sís i un símbol de la pau van sortir de cada extrem de la creu formada entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó, per trobar-se a la cruïlla d’aquests dos carrers. A mesura que les pancartes anaven avançant la gent s’havia d’anar posant la samarreta d’aquesta edició, tot i que molts ja la duien des de feia estona.
A banda de la performance, la jornada va servir per reivindicar el dret a l’autodeterminació de Catalunya. El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va afirmar que “amb aquesta actitud no poden fer res ni fiscals, ni jutges ni guàrdies civils”. Per la seva banda, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va assegurar que “l’Estat ja no té cap autoritat sobre el poble de Catalunya”. Les paraules de Sànchez i Cuixart van arribar després que dos premis Nobel de la pau, Ahmed Galai i Adolfo Pérez Esquivel, explicitessin el seu suport al referèndum.
