Imatge d’arxiu de les nenes. Foto: Ajuntament
La massacre d’Oradour-sur-Glane és recordada com una de les barbàries més grans comeses pels nazis a França durant la Segona Guerra Mundial. El dissabte 10 de juny del 1944, la vida tranquil·la d’aquest municipi rural situat al centre del país gal va ser destruïda amb l’arribada de tropes alemanyes, que tenien ordres d’anar a Normandia a combatre els aliats, que acabaven de desembarcar-hi. Amb l’objectiu d’acabar amb la resistència que hi havia en aquesta zona, part de la divisió SS Das Reich va reunir tota la població d’Oradour al centre del poble i va separar els homes de les dones i els nens. Als primers els van afusellar i als segons els van tancar dins l’església, edifici que els nazis van fer saltar pels aires i després van cremar amb tota la gent al seu interior, mentre saquejaven, incendiaven i destruïen la resta del poble. Aquest tràgic episodi va deixar 643 víctimes, entre les quals hi havia 19 exiliats espanyols com les germanes Emília i l’Angelina Masachs, de Barberà. Tenien 11 i 7 anys quan les van matar.
Justament aquest 10 de juny s’han complert 80 anys des d’aquells fatídics fets i Barberà ha volgut recordar la història de les dues germanes amb un acte de record que servia per posar el punt final al cicle d’activitats ‘Primavera amb memòria’. Es tracta d’un conjunt de propostes culturals que començaven a l’abril impulsades per la recentment estrenada regidoria de Memòria Històrica i Democràtica, que han servit per aprofundir en la reparació de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, i per recordar episodis com aquest, que no poden ser oblidats.
Un final tràgic
Filles de Joan Masachs, que treballava en una filatura, i d’Emília Borruel, que va arribar al municipi als anys 20 des del País Valencià, les germanes Masachs vivien a l’antiga avinguda del Primer de maig de Barberà, que amb el temps va passar a ser la carretera de Barcelona de Sabadell. La seva vida va ser com la de qualsevol família de l’època, fins que amb l’esclat de la Guerra Civil el pare es va allistar a l’exèrcit republicà. Després, l’avenç de les tropes franquistes i la seva entrada a Catalunya van obligar als Masachs a exiliar-se a França, el febrer de 1939.
Una vegada al país veí, la família va separar-se. D’una banda, la mare va ser enviada, juntament amb les dues filles, al municipi de Saint Martin-Belle-Roche, al nord de Lyon, fins que a finals del 1939 van entrar al camp de concentració d’Argelers. Allà van estar-s’hi fins al 1940, quan van retrobar-se amb el pare, que havia estat treballant per a l’Estat francès a canvi d’asil en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a Escolives, al sud de París. Tots junts es van instal·lar a Oradour, on Joan Masachs va ser traslladat a una altra CTE. A partir d’aquí, ja es coneix el fatídic final que van viure les nenes, que quan van morir quan estaven a punt d’entrar a l’escola.
Dones deixant flors al monument a les germanes Masachs durant l’acte del dia 10. Foto: ERC Barberà
Els pares, però, van sobreviure a la massacre, ja que en aquell moment no eren a Oradour. Ell estava treballant a la CTE i ella era a la casa on vivien, en un poble proper. Després de la desgràcia es van quedar vivint a la mateixa casa fins que va acabar la guerra, van tenir un fill i una filla i l’any 1948 van acabar tornant a Catalunya i instal·lant-se al mateix domicili.
Per no oblidar l’horror
Tota aquesta història, recollida a l’Arxiu municipal i al Museu d’Història de Sabadell, l’explicava la professora de l’Institut La Romànica i membre de l’associació d’Història de Barberà, Maria Teresa Sánchez, durant l’acte del 10 de juny. Va comptar amb parlaments i amb una ofrena floral a la figura que representa les germanes Masachs, situada al jardí que duu el seu nom, inaugurat el 2021.
“Avui estem aquí, 80 anys després, per defensar el respecte a la vida humana i per cridar que mai més s’ha de viure això”, deia el primer tinent d’Alcaldia, Daniel González. “Sabem que tot pot tornar a començar de nou i serà responsabilitat de tots vetllar perquè això no torni a passar”, afegia. Mentrestant, per la seva banda, el segon tinent d’Alcaldia, Pere Pubill, deia que les germanes Masachs eren “dues ànimes innocents que van ser arrencades de la vida per la violència inhumana del nazisme” i titllava la matança de “monstruosa”. “No podem permetre que els crims del passat quedin en l’oblit”, sentenciava.
Entre la cinquantena d’assistents van estar presents membres de la família, com Maria Rosa Masachs, germana de les dues víctimes. Malgrat que estava previst que un altre familiar, Vicenç Masachs, fes un discurs, l’emoció no li va permetre i el va llegir per ell Jordi Porta, membre de la Regidoria de Memòria Històrica. “Gràcies per commemorar aquest dia agredolç”, deia. “Encara que tard, s’ha de valorar l’esforç per part de tots i recordar el passat perquè no torni a succeir”, concloïa.
Aquest homenatge se suma a tots els actes fets prèviament per recordar les dues germanes, entre els quals destaca el de l’any 2018, quan es col·locaven dues llambordes de la memòria allà on van viure, a l’actual carretera de Barcelona de Sabadell. En aquell moment, Maria Rosa Masachs explicava que la tragèdia de les seves germanes sempre havia estat “molt present a la família, però en silenci”. “Els pares no m’ho van explicar fins que no vaig tenir 10 o 12 anys”, recordava.
