Pilar Díaz

Pilar Díaz, just després de l’entrevista amb Línia Tres. Foto: Joanna Chichelnitzky

L’alcaldessa d’Esplugues ens cita a mig matí a l’Ajuntament. Mentre l’esperem, personal municipal desplega una taula negra al mig de la sala de Plens. “Fareu l’entrevista aquí”, ens indiquen. Només el soroll de les cadires que hi van col·locant al costat trenca el silenci característic dels llocs de pes quan estan buits. Pilar Díaz arriba al cap de poca estona, disposada a conversar llargament. Fa tants anys que és alcaldessa –des del 2006– que es nota que en aquesta sala se sent com a casa. Ella que, com li agrada dir, fa “política des de la quotidianitat”.

Comencem parlant de l’ARE Montesa, un pla que preveu fer un miler de pisos protegits. En la seva presentació, vostè va dir que la tardança del projecte –13 anys– ha permès “repensar-lo” i millorar-lo. En quin sentit s’ha millorat la proposta inicial?
S’ha guanyat espai per a zones verdes. De les 11 hectàrees d’actuació, el 70% estaran destinades a equipaments i a zones verdes. Quan d’aquí a uns mesos veiem l’evolució de les obres, entendrem perfectament el que ara estic explicant.

Un altre ARE que estava previst a la ciutat però que se’n va anar en orris és el de Can Cervera. Vostè va comentar fa uns dies a Línia Tres que l’Ajuntament treballa per trobar una solució per a una zona desarticulada i degradada. Què hi ha damunt la taula?
Fa temps que tenim contactes amb la propietat. Va ser una sentència judicial la que va anul·lar directament aquest ARE. Per a nosaltres és important que quan es tiren endavant projectes per acabar la trama de la ciutat tinguin un impacte positiu que beneficiï la ciutadania.

“Treballem per reprendre les obres de l’Auditori en aquest mandat”

La seva voluntat seria reproduir a Can Cervera el mateix que han fet a Montesa?
Hi ha punts en comú, però és diferent. Havíem treballat molt els plans per tenir oficines i metres quadrats de sòl terciari a la façana de la Ronda… Allà també hi ha la masia, que és un edifici catalogat molt important per a nosaltres. Amb tot, volem que sigui un espai recuperat per generar economia local i llocs de treball, així com equipaments per a aquella zona.

Ara que citava la masia de Can Cervera… Què tenen pensat fer per protegir aquest patrimoni en perill?
Esperem –i desitgem– que el projecte reculli que aquesta masia pugui esdevenir un punt amb activitats cíviques i ciutadanes. Però mentrestant, com que és crucial mantenir-la, hi haurà converses per intentar treballar amb la masia en si abans de l’aprovació urbanística. Després ja veurem quin és el destí que li acabem donant.

Seguint amb plans urbanístics, els últims anys s’ha arrossegat la polèmica pel Pla Caufec. Fa un any es va signar el conveni amb les empreses constructores. Des d’ERC van dir que aquest pla és “especulatiu” i que farà malbé un espai natural a la falda de Collserola. Tenen raó?
Crec que no hi ha hagut polèmica. Som 47.000 habitants, i el fet que hi hagi un centenar de persones que hi estiguin en contra, que facin molt soroll i que, fins i tot, de vegades –no tothom, ho vull deixar clar– facin malbé el mobiliari urbà en les seves manifestacions, no vol dir que hi hagi polèmica. Tenen dret a dir que no els agrada, però com a govern sempre ens hem sentit molt acompanyats per la majoria de les associacions de veïns i per bona part de la ciutadania. Una part important ha vist clar, com l’equip de govern, que aquest pla és beneficiós.

Pilar Díaz

Un moment de l’entrevista de Pilar Díaz amb Línia Tres. Foto: Joanna Chichelnitzky

I pel que fa a Collserola?
Nego que a la falda de Collserola hi passi res. De fet, l’equip de govern va voler que la franja que hi havia delimitant el parc natural baixés. Ara ens diuen que estem construint a tocar de la línia. I tant! És que el vam protegir. Allà on el Pla General Metropolità tenia contemplat fer-hi un equipament, en aquests moments hi tenim parc natural i no s’hi pot construir. Els propietaris d’aleshores van suar sang… Crec que tenim fama de ser un Ajuntament molt dur quan venen propietaris, com ha passat amb els ARE. I si ens hem de sincerar, ens sincerem. Per ERC ho dic.

Què els ha de dir?
El portaveu d’ERC [Oriol Torras], el primer any d’arribar aquí ens va dir que el Pla Caufec li semblava un projecte molt positiu. Si no, que em desmenteixi. Jo l’entenc, però la política s’ha de fer d’una altra manera: criticant el que no es fa bé, controlant el govern i proposant alternatives. La crítica per al desgast ja és avorrida. Ja fa uns anys que hi som, ja ens hem fet una mica grans i ja no tenim ganes d’això. Jo tinc ganes que ens controlin i que assenyalin les coses que no estan bé. ERC ha demostrat una gran responsabilitat en pandèmia i hem arribat a acords importants, però crec que això està molt suat. El tema Caufec no té cap mena de polèmica.

Canviem de qüestió, tot i que continuem parlant de construcció. Aquí al costat de l’Ajuntament hi ha unes obres inacabades: els fonaments del que havia de ser l’Auditori de la ciutat. Ara mateix és un sot de ciment de 5.000 metres quadrats. Els veïns s’estan començant a organitzar per demanar solucions i denuncien que és una zona perillosa. Quina solució hi proposa?
Entenc que els veïns de l’entorn estiguin preocupats. Jo també ho estic com a alcaldessa. Tenim una espineta clavada amb l’Auditori, per moltes circumstàncies que hi han confluït per fer que l’obra encara no s’hagi reprès. Vam començar amb molta il·lusió just abans de l’anterior crisi financera. En aquell moment teníem dues grans obres en marxa, les Moreres i l’Auditori, i vam decidir tirar endavant les Moreres. No sé si ens vam equivocar, però jo tornaria a prendre la mateixa decisió. Fa quatre anys semblava que l’Auditori es reprendria, però l’empresa va elevar preus. Vam estar negociant dins del que era lògic, però no ens va quedar més remei que resoldre el contracte, perquè no ens podíem sotmetre a unes peticions que eren un atraco a mano armada.

“L’anunci del nou edifici del CAP Lluís Millet ha tingut una gran acollida”

El 2018, vostè va reconèixer en una entrevista a la revista El Pont que el projecte de l’Auditori era massa ambiciós i que estava “per sobre de les possibilitats” de l’Ajuntament.
Nosaltres havíem fet un projecte que encaixava molt bé amb la nostra ciutat, i quan vam anar a demanar suport a la Generalitat ens van dir que ens ajudarien, perquè volien que l’equipament tingués una vocació supramunicipal. Per poder-ho fer, però, havíem de canviar una sèrie de paràmetres i fer una nova caixa. Vam fer el nou projecte per poder-lo encaixar amb la petició de la Generalitat, però després vam veure que no ens donarien suport.

I què van fer aleshores?
Vam recular i vam tornar al nostre projecte original. Però l’empresa tenia unes pretensions a les quals no ens podíem sotmetre. Ja no per nosaltres, sinó per la ciutadania, que no s’ho hauria merescut perquè són els diners de tothom. El preu d’alguns materials no podia ser, 10 anys més tard, el mateix, però sabíem, pel Col·legi d’Arquitectes, quina havia estat l’evolució d’aquests preus. I tu no pots demanar-me ni el doble ni el triple, perquè a mi i a l’Ajuntament ens poden portar als tribunals. Per tot plegat, i amb tot el dolor del nostre cor, es va haver de rescindir el contracte.

Què li diria a un veí de les Torres Symbol que veu i pateix diàriament el sot gegant als peus de casa seva?
Que hem estat treballant des del minut zero per fer possible que abans que acabi aquest mandat es puguin reprendre les obres.

Pilar Díaz

Pilar Díaz, al balcó de l’Ajuntament després de l’entrevista amb Línia Tres. Foto: Joanna Chichelnitzky

Ens pot donar una data exacta?
Amb la nova licitació segurament això seria a finals del 2022 o a principis del 2023. De moment estem complint amb el que ens vam comprometre. Si arribem a finals d’aquest any o a principis del 2023 sense això, llavors no haurem complert com a mínim amb el termini que havíem donat. Però de moment no és així.

Arran de la rescissió del contracte d’obres es va voler fer un concurs d’idees. Com va acabar tot plegat?
Sí, es va fer un concurs d’idees, però han passat més coses. I és que quan passen 10 anys sorgeixen noves oportunitats. És, de fet, el que ens ha passat amb l’ARE Montesa. Vam pensar que potser era el moment de repensar el projecte de l’Auditori amb alguna nova idea, com podria ser posar-hi l’Escola de Música, que ara la tenim a l’edifici del Puig Coca. També es va interessar un col·legi que fa formació respecte a la possibilitat de tenir un espai a l’equipament. Era una bona oportunitat que vam estar explorant, però la pandèmia va fer tirar enrere el projecte.

Continuem parlant d’equipaments, en aquest cas del futur edifici del CAP Lluís Millet. La Generalitat construirà un nou centre de cara al 2028, però hi ha veus que preferirien que es reformés l’actual i es construís el tercer ambulatori de la ciutat. Creu que seria una solució millor?
No sé de quines veus em parlen, sincerament. L’anunci del nou edifici de l’ambulatori ha tingut una acollida magnífica. La gent està contentíssima i ens atura pel carrer per preguntar-nos coses al respecte.

“Amb l’ARE Montesa hem guanyat espai per a zones verdes”

Què li semblaria la possibilitat de reformar l’actual CAP Lluís Millet i fer el tercer ambulatori de la ciutat?
Esplugues necessita un tercer CAP, això és veritat, i l’hem reclamat. En el seu moment, el conseller Comín ens va dir que era necessari ampliar l’ambulatori Lluís Millet, i després fer el tercer. I semblava lògic. Però l’ampliació és molt complicada, perquè es tracta d’un edifici de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social). De vegades passen aquestes coses. En el seu moment es va estudiar una possible ampliació, però la Generalitat i l’Ajuntament coincidim que no és possible. És molt complicat. I ja en pandèmia, la consellera Vergés em va plantejar la possibilitat de fer-ne un de nou, perquè el departament de Salut se sent incòmode en aquell edifici que no compleix amb els estàndards.

Els veïns denuncien que el CAP Lluís Millet està col·lapsat.
L’ambulatori Lluís Millet no reuneix les condicions, ni tan sols des del punt de vista dels riscos per als treballadors i les treballadores. Això no ho sabíem, però en el moment en què ens ho van dir no ens va costar res trobar un lloc alternatiu. En pandèmia, al CAP Can Vidalet es va poder atendre la ciutadania amb totes les restriccions i en una situació sobrepassada, però al Lluís Millet no. És per aquesta raó que van decidir col·locar-hi un mòdul per poder atendre els pacients covid, que encara hi és. En aquests moments sabem que podrem tenir, abans que acabi l’any, un altre mòdul més robust que ens van prometre la primavera de l’any passat i que es pagarà amb els fons europeus Next Generation.

Ja que parlem d’equipaments, quan tenen previst inaugurar el nou Mercat de Can Vidalet?
Abans que arribin les vacances d’estiu. Estem parlant de poc temps. Tot s’ha endarrerit una mica. Els paradistes havien de fer l’adaptació i les obres de tota la part interna de les parades. Aquest era l’acord. Però enmig de la pandèmia i de la situació complicada que hem viscut, hi havia comerciants que anaven a temps amb els seus projectes i obres però altres no, i el que no té sentit és obrir una part del mercat i no sencer. Els entenem i els comprenem, perquè no ha estat el moment més fàcil.

Llegeix la part d’aquesta entrevista centrada en l’àmbit metropolità al diari Línia.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram