Pilar Díaz: “Sota el paraigua de la vulnerabilitat no es poden amagar delinqüents”

L’alcaldessa d’Esplugues ens cita a mig matí a l’Ajuntament. Mentre l’esperem, personal municipal desplega una taula negra al mig de la sala de Plens. “Fareu l’entrevista aquí”, ens indiquen. Només el soroll de les cadires que hi van col·locant al costat trenca el silenci característic dels llocs de pes quan estan buits. Pilar Díaz arriba al cap de poca estona, disposada a conversar llargament. Fa tants anys que és alcaldessa –des del 2006– que es nota que en aquesta sala se sent com a casa. Ella que, com li agrada dir, fa “política des de la quotidianitat”.

Fa dos mesos es va anunciar la unió dels tramvies a Barcelona, que beneficiarà la mobilitat a banda i banda de la capital. Què pensa quan sent els discursos d’alguns partits barcelonins que s’oposen enèrgicament a aquest projecte?
A Esplugues, el 99,9% de la ciutadania –perquè sempre hi ha algú que no– estem desitjant que es faci aquesta connexió, jo inclosa. El que no es pot fer són discursos d’Agenda 2030, de lluita contra el canvi climàtic, de sostenibilitat… i no apostar pel transport públic. Si creiem en la importància de l’àrea metropolitana, hem de defensar la unió dels tramvies, perquè facilitarà la mobilitat entre territoris d’una manera ràpida i neta. En aquest país tenim una assignatura pendent des de fa dècades, amb Esplugues la primera. És que encara no tenim ni el perllongament de la Línia 3 del metro…

Com està aquest tema? Saben quan podrà arribar la Línia 3 a la ciutat?
L’acord amb la Generalitat establia que abans del 2020 havíem de tenir les dues parades d’Esplugues fetes. Som al 2022 i no ha estat possible. Bé, podem criticar-ho, però hem de mirar endavant. El projecte executiu s’està fent. Està molt avançat. Aquesta és la bona notícia, perquè sense projecte no es pot fer res. Ara falta el finançament, però hi ha una oportunitat al respecte: els fons europeus. A veure si és possible que aquesta obra pugui veure la llum com més aviat millor.

“No té sentit provocar retencions de cotxes on no n’hi havia”

Si tot va bé i els fons europeus permeten finançar-ho, s’atreveix a posar una nova data a l’horitzó?
No. Això ho ha de fer qui n’és responsable. Jo no tinc tota la informació i, per tant, no puc posar-hi una data. El que sí que puc dir és que em sembla que anem pel bon camí. Soc optimista.

Com veu el debat que s’està generant a Barcelona pels embussos de trànsit?
Amb màxim respecte. Dit això, el que necessitem en aquest país, sobretot, és una aposta molt forta pel transport públic. Sense això, difícilment expulsarem cotxes. Si no tenim aquesta alternativa del transport públic, en general no té sentit provocar retencions de cotxes on no n’hi havia. Per exemple, la carretera d’Esplugues era una via força tranquil·la, tret de les hores punta dels centres educatius. Però s’hi han fet una sèrie d’actuacions que crec que no milloren el que segurament pretenien millorar i, en canvi, ara hi ha cues. I és clar, allà hi ha un centre hospitalari –Sant Joan de Déu– amb urgències, emergències… No té sentit col·lapsar una zona que sempre havia estat tranquil·la. No acabo de veure-hi el benefici. Com a mínim en aquest punt. No té sentit fer cua on no hi havia cues. Perquè a més fer cua fa fums. Si creiem en la sostenibilitat i en la lluita contra el canvi climàtic, no té sentit provocar aquestes cues i tenir més fums.

Si parlem de mobilitat, no podem no citar el prototip de vehicle autònom de repartiment que es provarà a Esplugues el mes de juny. Com valora el fet de ser la primera ciutat europea que posarà a prova aquest enginy?
No és casualitat. Al final es tracta de ser en els fòrums adequats, de treballar el tema de la innovació com ho estem fent nosaltres, de ser una de les ciutats que formen part de la Red Innpulso… Tot plegat ens ha situat en una posició idònia en aquest sentit. I la nostra ciutat té atributs positius per a aquest projecte, també per la seva mida.

“Si creiem en la metròpoli, hem de defensar la unió dels tramvies”

Canviant de tema, el mes passat va anunciar a les xarxes socials el desallotjament d’un local ocupat al barri de la Plana, al carrer Rovellat, que generava molèsties al veïnat. ERC va criticar el to del seu missatge i va dir que això era “entrar en el joc del PP”, un partit molt crític en matèria de seguretat. Què en pensa?
Bé… Són eslògans… Com que jo ja fa uns quants anys que estic en política… Pues vale. [Riu]. L’important aquí és que s’han de resoldre especialment les ocupacions que produeixen inseguretat al veïnat. Això ho dic ara? No. Això ja ho deia fa 10 anys. Una altra cosa és la vulnerabilitat. S’ha de treballar la vulnerabilitat i les solucions. No pot ser que una família vulnerable hagi d’ocupar un espai buit per poder sobreviure. Aquesta no és la manera. Això és el que s’ha de treballar. Aquestes desigualtats. I és el que nosaltres intentem fer. Ara bé, sota el paraigua de la vulnerabilitat no es poden amagar delinqüents. En el cas que em citen no estàvem parlant de gent vulnerable. No hi havia famílies ni menors. Qui vol viure al costat d’un local ocupat per gent delinqüent, que trafiquin amb droga o robin? Jo no. I el que no vull per a mi no ho vull per a ningú. I ho hem de dir.

Creu que s’hauria de dir més això des de l’esquerra?
Bé, tenim uns quants alcaldes i alcaldesses que no se n’amaguen. L’alcalde Balmón, l’alcaldessa Parlon, l’alcaldessa Farrés… Ho repeteixo: sota el paraigua de la vulnerabilitat –respecte a la qual s’ha de treballar d’una manera completament diferent, només faltaria– no es poden amagar delinqüents.

Aquest tipus de conflictes, aquí i arreu del país, solen alimentar les opcions polítiques més extremes. Tem que a Esplugues pugui créixer el suport a formacions ultres com Vox?
Sí, per descomptat. Em preocupa veure el que està passant, ja no aquí, sinó a tota Europa, i com s’està blanquejant aquestes opcions, que són totalitàries. S’aprofiten del sistema per torpedinar-lo. És molt preocupant. Pel que fa a Esplugues, en el seu moment Plataforma per Catalunya no va arribar a entrar al Ple. És a dir, si Vox entra a Esplugues, això voldrà dir que els tindrem a tots els municipis. Per tant, seria terrible que passés.

Què creu que s’ha de fer per evitar que passi?
[Pensa] El contrari del que fem. Ho dic sincerament. No cridar “feixistes fora dels nostres barris”. Això no ens ajuda, de veritat. El que s’ha de fer és molta pedagogia. És treballar d’una altra manera. Hem de convèncer la ciutadania. Perquè una cosa és la ultradreta i una altra la ciutadania que la vota. Hem de començar per solucionar els problemes reals que té la gent. De vegades només ens veu discutir per coses que no s’ho mereixen. Els demòcrates hem de treballar d’una altra manera, i no pactar amb Vox. Això per descomptat. No els podem blanquejar com ha fet el PP a Castella i Lleó.

Les pròximes eleccions municipals, d’aquí a un any, serviran també per comprovar l’abast del suport a aquest tipus de formacions polítiques. En el seu cas, es veu amb forces de reeditar la majoria absoluta a Esplugues?
Queda molt! Un any… Poden passar moltes coses. El que intentem fer nosaltres és treballar bé i al servei de la ciutadania. I hi ha coses que ens avalen. El rigor, la transparència, rectificar quan ens equivoquem… Fem política des de la quotidianitat. I el dia de les eleccions la gent ja ens dirà si hem aprovat o no. És cert que vam fer una enquesta fa poc que transmetia que la gent està molt contenta. La possibilitat de reeditar una majoria absoluta ens esperona.

Dijous 12 de maig, Línia Tres publicarà la part completa d’aquesta entrevista centrada en l’àmbit municipal.