Al president Carles Puigdemont se li nota que és periodista. Estructura molt els seus discursos, empra un vocabulari precís i transmet un missatge eloqüent. Sap què dir en cada moment, no perd la calma al Parlament, davant dels seus oponents, sense canviar la imatge de persona correcta. És murri quan convé i evita els enfrontaments i les desqualificacions viscerals per deixar sempre una porta oberta al diàleg. Però aquest llarg preàmbul ve perquè he llegit al diari una frase que ha dit en una entrevista: “Quan els tribunals entren per la porta, la política salta per la finestra”. Frase amb una idea molt encertada en aquests dies de contínues impugnacions per part del govern espanyol a qualsevol proposta del Govern català. Cada divendres, després del consell de ministres a la roda de premsa posterior, un ministre o un altre anuncia que s’ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional.
Abans, quan algú entregava una factura es deia: Porto la “dolorosa”, en referència a la pena que comporta pagar-la. Doncs els catalans, cada divendres rebem la nostra “dolorosa”, que la paguem amb escreix i el govern de Madrid ens l’augmenta sense cap mirament, i si ens deixa els diners, ho fa com un favor de misericòrdia. Per acabar, a la frase del president se li pot afegir un altre concepte i deixar-la així: “Quan els tribunals entren per la porta, la política salta per la finestra i la democràcia en surt trinxada i afeblida”. Amb la tessitura dels polítics del poder central, tenim mala peça al teler i, en conseqüència, val més anar fent el procés cap a la nostra independència.
