El Govern central està planejant endarrerir l’edat de jubilació més enllà dels 67 anys. Llavors em ve al pensament un temps pretèrit en el qual quan deixaves de treballar per motius d’edat o potser de salut no cobraves res de res. I recordo el meu avi matern, que era agent comercial, molt eixerit, i que morí als 94 anys; un any després de deixar de treballar.
Ell no volia viure a costa dels fills i va poder seguir en actiu fins tan avançada edat, però, quants avis van malviure sense tenir res més que l’ajuda dels fills que, de vegades, segons la situació econòmica no podien oferir tot el que podien necessitar?
Tal i com van les coses, temo arribar a situacions que eren molt vexatòries per les persones grans, les quals després d’haver treballat tota una vida i pujat els fills havien de viure a costa de la família. De mica en mica, i com els crancs que caminen endarrere, ens anem apropant a aquells temps de tan mal record.
Persones que han ajudat a pujar el país i a aconseguir un benestar ara veuen amenaçat el seu avenir. Quin tipus de Govern pot ser tan cruel? Ells s’han blindat, però estan deixant amb el cul a l’aire els que, innocentment, els van votar. Avancem com els crancs.
Per À. Ferrer/ Sarrià
