Què t’ha passat, Miquel? En qui t’has convertit? D’ençà del mediàtic Comitè Federal, et passeges per platós i estudis de ràdios enarborant la bandera de la desobediència, i t’omples la boca d’un gest que heu fet per convicció però també perquè us convé retenir uns vots eminentment metropolitans que, gat vell com ets, coneixes bé.
Quan t’han tocat un dret bàsic, has saltat la norma. Quan has cregut que des de Ferraz et volien imposar una decisió injusta, t’has revoltat contra la llei interna. Quan has cregut que l’abstenció anava en contra dels teus principis morals, has desobeït. I ho trobes perfectament legítim, i ho defenses i ho argumentes. Perquè, home de bona fe, no vols trair el mandat dels teus votants socialistes, i tampoc estàs disposat que altres decideixin les grans qüestions de la vida per tu. Ets sobirà, ets lliure, ets desobedient.
La teva història de superació em sona, Miquel. La tinc vista per alguna banda. Aquest impuls de voler anar contra les lleis injustes, de posar la coherència democràtica per davant de la paperassa, aquest atac d’honestedat que t’obliga a seguir les pautes marcades pels vots de la gent, el sentiment d’unilateralitat que t’embolcalla quan el diàleg resulta exasperant, tot això em ronda pel cap i em neguiteja, Miquel. On ho he vist abans, jo, això? On?
No ho sé, no tinc temps ni ganes de pensar-hi. Però ara això és irrellevant, perquè el que ens ocupa és la teva determinació, el teu crit valent.
De vegades, sí, les lleis són murs de passat que cal trencar a base de futur. I la teva desobediència, guanyadora però igualment valenta, va per aquí. Va de dignitat. De trencar amb allò que no et representa per una qüestió de dignitat. I per una qüestió, també, de legitimitat. Aquest cap de setmana la teva desobediència ha estat obedient a la teva sobirania, al teu pensament legítim.
I això és bonic, és sa. M’agrada aquesta manera de fer teva, Miquel. És digna. Necessària. Ni els reglaments són sempre justos, ni la justícia passa sempre per la llei. Ho has entès, finalment. I ara és la teva ferma desobediència la que ens assenyala el camí. Ets un precedent ple de raó i d’esperança. Miquel, contigo empieza todo.
