Després de veure’ns bombardejats amb retallades, pujades d’impostos, d’aigua, de gas, de llum i de tot el que sigui susceptible d’apujarse, no puc deixar de preocupar-me per com aconseguirem, la meva família i jo, arribar a final de mes.
No entenc com tots aquests que han robat a la nostra societat poden passar unes festes de Nadal tranquil·les, en família, a l’escalfor de la seva llar i envoltats dels seus, amb regals per a tots, amb menjar a cabassos i una gran alegria, ja que ells no tindran cap problema per tenir tot el que desitgin, i molt menys el més imprescindible.
Cada vegada que vegin els seus menjant tranquil·lament, haurien de pensar en les famílies que amb prou feines poden tenir un senzill àpat calent al dia. Cada vegada que vegin els fills o els néts jugant amb les joguines noves, haurien de pensar en tants i tants infants que ploren, però no perquè no pugui accedir a cap joguina, sinó perquè els fa mal la panxa de gana. Cada vegada que es trobin còmodes a casa seva, haurien de sentir a la seva pell el fred que senten els que ja no poden pagar ni tan sols una estufeta que els escalfi.
Haurien de sentir-se com se senten tots els que pateixen. Potser se’ls estovaria una mica l’ànima i tornarien una part del que ens han robat.
Maria Díaz
