Només els humans intel·ligents són els que evolucionen i per evolucionar cal llegir, escoltar i fer l’esforç de posar-se en el lloc de l’altre.
La recent mort del que va ser l’artífex del traspàs del sistema dictatorial a l’actual sistema que jo personalment anomeno democràcia oligàrquica ha posat sobre la taula multitud d’anàlisis i opinions.
Adolfo Suárez era intel·ligent, va fer una tasca immensa i de vegades desagraïda, era més un home d’Estat que de partit i era convincent quan parlava. Però sobretot el que més valoro de la seva manera de fer és que parlava amb tots, amb tothom.
He sentit comentaris de tota mena al voltant de la seva persona, uns més encertats que altres, però el que m’ha semblat més adient és el d’una senyora que estava a la cua per entrar al Congrés dels Diputats i que va dir: “es del único político que me fiado”. Que prenguin nota alguns per canviar d’actitud, perquè com deia el president Mas, avui dia trobem a faltar la seva manera de fer.
L’anomenada “transición a la democracia” ja la va fer ell. El més important va ser desmuntar el franquisme, tasca no gens fàcil i que li va generar no pocs enemics. El sistema democràtic que va muntar no és el millor però potser és el que es podia fer en aquell moment, pressionat per la ultradreta franquista i els militars. En canvi, l’esquerra marxista i republicana no li va ocasionar
gaires problemes: es van transformar en socialdemòcrates i monàrquics per tenir part del pastís.
Els nacionalistes són els que més hi van perdre. Amb l’excusa que de moment no es podia fer res més i que més endavant ja ho aniríem arreglant, ens van posar tanta aigua al vi que no tenia gust de res.
Però així com alguns li donen la culpa d’haver fet malament la “transición”, jo considero que ell va fer molt fins a arribar al punt que ho va haver de deixar i que han estat els continuadors, per manca de la suficient intel·ligència, els que no han seguit evolucionant.
Sempre estem en transició i en constant evolució, però l’evolució més important no és la tècnica, no es tracta només que els mòbils facin cada cop més coses, sinó l’evolució del pensament és la que permet avançar cap a un món millor.
Adolfo Suárez va saber evolucionar des del franquisme cap a la democràcia. Pocs dels seus coetanis i continuadors han sabut fer el mateix i això en els moments que corren es troba a faltar i és vergonyosa i barroera la instrumentalització que fa el govern del Partit Popular de la seva figura, dient que Suárez hagués fet el mateix que Rajoy en la qüestió catalana.
Suárez s’entenia millor amb Tarradellas o amb Pujol que amb Fraga, ell parlant amb tothom hagués mirat de trobar una solució per a les aspiracions del poble català.
per Ramon Masvidal
