L’altre dia vaig escoltar una frase memorable del president Mas: “Catalunya no és un objecte (polític) sinó un subjecte; a un subjecte no se li imposa la llengua sinó que ell la tria”. Probablement es referia al poble català que desitja, en comptes dels veritables subjectes catalans: persones de carn i ossos que viuen a Catalunya.
En dir això, senyor Mas, va retirar la qualitat de subjectes als alumnes dels col·legis públics de Catalunya. Ells no poden triar la seva llengua. Per sort, molts docents se salten les normes i expliquen els continguts en la seva llengua materna (molts d’ells després de sotmetre-ho a votació, per si de cas). I els alumnes reben explicacions de la millor forma possible, ja que el que importa és el que es transmet i no la llengua amb la qual es transmet.
Perquè no em titllin de fatxa, etiqueta que solem rebre les persones que defensem el bilingüisme a Catalunya, diré que m’agradaria viure en un país més just i solidari. Considero abominable la forma en què es va imposar el castellà durant el franquisme, tan abominable com la dictadura que el va imposar. Encara considero més abominable que s’imposi una llengua des d’una suposada democràcia, on s’haurien de respectar els drets de tots els ciutadans, no només dels catalanoparlants.
Per Ana Pérez / Sarrià-Sant Gervasi
