Ja fa uns quants anys, un total de divuit regidors de l’Ajuntament de Barcelona van votar que “no” a una partida pressupostària per ensenyar el català a la ciutadania. Els motius, peregrins, ara no venen a compte, però per a tothom aquells personatges van esdevenir, ja per sempre més, “els regidors que diuen que no al català”.
Ara, uns anys després, fins a quinze diputats socialistes han votat també que “no” a una declaració que establia la “personalitat sobirana” de Catalunya. Tant per independitzar-se, com per canviar el seu estatuts, com per seguir dins d’Espanya. Allò que, simplement, els catalans i catalanes, decidim.
Tindran les seves raons, peregrines com aquelles de fa uns anys, però ja per sempre més seran coneguts com els diputats del no a Catalunya.
