A Barcelona hi ha més de 30 barris on conviuen persones de 180 nacionalitats diferents; una extraordinària diversitat que ens enriqueix.
La població immigrada s’ha estès per tota la ciutat en els últims anys, suposant un augment generalitzat, a excepció del 2018, quan quatre districtes no van experimentar aquest creixement.
Actualment, l’Eixample és el districte amb més població estrangera, amb 61.546 residents, seguit de Ciutat Vella, amb 52.214, i Sant Martí, amb 45.556.
Un exemple d’aquesta diversitat és, doncs, Ciutat Vella, on la comunitat estrangera més nombrosa és la d’origen pakistanès (12%), seguida de les persones d’origen italià (11,7%) i de les d’origen filipí (8,9%).
És necessari, més que mai, que les institucions facin polítiques actives dirigides a les necessitats de la nostra societat cada cop més diversa. Malauradament, hi ha escassa representació de ciutadania d’origen divers a les institucions (com a l’Ajuntament de Barcelona, per exemple). Hi falta diversitat; persones de procedència diversa que puguin entendre els relats i les vivències de les persones immigrades des de l’empatia i la vivència pròpia.
La manca de representació de ciutadania d’origen divers a les institucions reflecteix una manca de sensibilitat
La manca de representació de ciutadania d’origen divers a les institucions reflecteix una manca de sensibilitat, la qual cosa és preocupant, especialment en partits que promouen una Barcelona més inclusiva.
S’ha de treballar en polítiques que fomentin la inclusió i la cohesió social i no caure en estratègies de divisió multicultural que només busquen avantatges electorals a curt termini mitjançant les quotes de partit.
S’ha de treballar entenent la història de la nostra ciutat. Comprenent l’envelliment de la població i posant el focus en polítiques que ens permetin mantenir l’estabilitat i el benestar, tant social com econòmic, per a tothom.
Tenim un deure, tant com a societat com pel que fa a les polítiques que es fan des dels partits polítics. Hem d’abordar els reptes actuals en gestió de la diversitat, on s’inclouen les reticències que pateixen les persones immigrades en matèria d’empadronament, la lluita contra les lleis migratòries injustes i l’abolició del racisme institucional.
Ens hem de regir per les necessitats de la societat, fent polítiques que s’adaptin a les realitats diverses de la nostra societat.
Jordi Callejo, exconseller de Ciutat Vella
