L’impacte sobtat en les nostres vides de la Covid-19 ha suposat arreu un gran empitjorament en la situació vital i de desenvolupament social de moltes persones. L’arribada de la pandèmia també ha trasbalsat la dinàmica de treball de l’Ajuntament de Barcelona, la qual, per atendre la ciutadania i fer front a la greu emergència social de la millor manera possible, s’ha hagut de refer del tot urgentment. Un any després de l’inici d’aquest sotrac, pensem que és un bon moment per fer balanç de l’activitat dels serveis socials de l’Ajuntament durant aquest període i dels projectes de futur.
El repte inicial va consistir a mantenir l’atenció social, que, fins al 22 de maig del 2020, es va haver de compactar en nou centres per garantir els relleus de personal en cas de contagi i complir les pautes sanitàries. Des de llavors, els altres centres s’han anat reobrint, però a causa de les mesures de seguretat i higiene encara vigents algun continua tancat, com passa amb el centre de Sant Gervasi. Això va implicar la reorganització de tot el servei d’atenció presencial, a domicili i telefònica, i fruit d’aquest pla de contingència el 2020 es van fer un 36% més d’atencions (prop de 252.000) que el 2019 amb un temps d’espera en primera visita inferior al d’anys anteriors. I de les persones ateses, un 32% eren noves usuàries o feia més d’un any que no requerien cap ajuda.
D’altra banda, amb el pla de xoc social aprovat just després de l’inici de la pandèmia, l’Ajuntament va poder disposar de 35 milions d’euros extres per prioritzar l’emergència per a habitatge i la cobertura de necessitats bàsiques. Gràcies a això, els ajuts econòmics per a alimentació i allotjament van ser un 128% superiors que el 2019 i les persones beneficiàries d’àpats a menjadors socials, en companyia i a domicili van incrementar-se un 24%. A més, l’esforç ingent d’entitats socials i del mateix Ajuntament ha permès que avui estigui en marxa la primera fase de l’Alimenta, un projecte de coordinació i coparticipació entre les diferents iniciatives de la ciutat que, amb una visió sociocomunitària, treballen contra el malbaratament alimentari i per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació.
Quant a l’atenció a persones en situació de sensellarisme, la resposta durant l’emergència va ser àgil, oferint 700 places addicionals per garantir el seu dret al confinament i a la protecció sanitària. Fruit d’aquest moment, destaquem tres equipaments que seran de continuïtat i que s’adrecen a joves, persones amb consum actiu de drogues i dones. Són projectes innovadors que ofereixen respostes diferencials, els quals han permès que s’hagi reduït significativament en el darrer any el nombre de persones detectades que dormen al carrer i que Barcelona avui disposi de prop de 2.700 places d’allotjament per a aquest col·lectiu. Aquesta millora, possible gràcies al treball conjunt entre la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ha permès aprofundir i tractar intensament el fenomen invisibilitzat del sensellerisme femení, obrir nous centres d’atenció i redissenyar i reestructurar els serveis municipals existents. En aquest context, a Sarrià-Sant Gervasi, i fruit de la mesura de govern per a la prevenció del sensellarisme femení d’inicis del 2020, les 54 places del Centre de Primera Acollida de Sarrià, que està previst ampliar fins a les 100, funcionen actualment només per a dones, i l’Ajuntament i el Centre Assís han treballat conjuntament per a la recent inauguració del Centre Residencial d’Inclusió La Violeta, així com per a la pròxima posada en marxa (gener del 2022) de la Llar Rosario Endrinal.
Barcelona és la ciutat de l’Estat amb més inversió social, i aquesta és només una síntesi del gran esforç que fa l’Ajuntament per prevenir i reduir la pobresa i les desigualtats, no deixar ningú enrere i oferir el màxim d’oportunitats als col·lectius més desafavorits. En definitiva, per avançar cap a una societat més justa, igualitària i equilibrada.
