A costa meva

Si ja és trist tornar a treballar al setembre després de les vacances d’agost, molt pitjor és rebre una multa de circulació. Quina va ser la meva sorpresa al obrir la multa i veure que se m’ha sancionat per tenir aparcada la meva moto durant vuit dies consecutius en un mateix lloc. El curiós del cas és que la moto estava en un aparcament per a motos, és a dir en un espai totalment legal. Està clar que la crisi l’hem de remuntar entre tots, però que se sancioni al ciutadà sense haver inflingit cap sanció és il·legítim, injust i d’una poca vergonya insultant. Accepto que se’m sancioni per haver aparcat ma- lament o per córrer massa, però no per tenir aparcat el vehicle en un mateix lloc durant més d’una setmana. La multa és de l’Ajuntament de Barcelona; és a dir que els barcelonins no tenim dret a marxar durant l’agost de vacances, ja que cada set dies hem de moure el vehicle. Qui pot assegurar que aquesta suposada “infracció” és certa? És que el guardia urbà ha estat al costat de la meva moto durant vuit dies per comprovar que no l’he mogut? Hi ha policies que s’encarreguen d’apuntar les matrícules “sospitoses” i vigilar-les? Seria una flagrant violació de la pressumpció d’inocència. La meva gestoria m’ha comentat que és estrany que m’hagin sancionat (perquè no es pot demostrar), però que és una norma de l’ordenança de l’Ajuntament i que tinc les de perdre. És temps de crisi i, per suposat, no serà l’Ajuntament qui es mullarà per nosaltres, sinó a l’inrevés. I, mentrestant, l’alcalde Hereu per Xangai… Qui ha pagat aquest viatge? No cal que responguin. D’aquí uns mesos ens demanarà que el votem… Ja veurem què passa. De moment m’agradaria que algú de l’Ajuntament em justifiqués les raons d’aquesta multa.