Un dels moments de la celebració del centenari del centre que es va fer el passat mes de desembre. Foto: Ajuntament
L’educació és un dels pilars de la societat i un dels factors més importants a l’hora de desenvolupar-nos com a persones. La seva importància es multiplica quan la persona té algun tipus de discapacitat. Ajudar aquestes persones és una funció clau que ha complert durant cent anys l’Escola d’Educació Especial Vil·la Joana, situada al barri de Vallvidrera-el Tibidabo i les Planes.
Per celebrar el centenari que va tenir lloc el 2020, però que es va suspendre per la pandèmia, l’Ajuntament va organitzar al desembre un acte de commemoració al Saló de Cent per homenatjar totes les persones que han estat vinculades a la feina de l’escola al llarg de tots aquests anys.
Escola pionera
El món de l’educació especial per a persones amb discapacitat no ha existit sempre. De fet, mai havien tingut un tractament educatiu adequat a les seves condicions, sinó que, com afirma el director de l’Escola Vil·la Joana, Enric Font, només se’ls tractava de manera assistencial. L’any 1920 l’Ajuntament de Barcelona va ser la primera institució que va entendre que els infants amb discapacitats necessitaven un centre específic. Una idea que no existia arreu d’Espanya i que va servir per iniciar la tradició d’escoles d’educació especial públiques a Barcelona. Ara té un equip d’atenció format per educadors, mestres d’educació especial i d’altres especialitzats en diferents disciplines.
Però més enllà de ser un centre pioner en el seu àmbit, l’Escola Vil·la Joana també s’ha convertit en un referent per altres motius. Tal com explica Font, el que els diferencia de tots els centres d’educació especial d’arreu de Catalunya és que són l’únic especialitzat en trastorns mentals. I és que com afirma el director del centre, cap als anys 80 “es fa un canvi de com tractar les persones amb trastorns mentals”. És aquí quan ells s’especialitzen en aquesta malaltia convertint-se en l’únic centre públic de la ciutat que tracta la situació dels infants amb experts.
Evolució del mètode
En un principi els centres d’educació especial estaven pensats perquè les persones amb discapacitat poguessin ser educades en espais on la seva atemció es fes de forma més concreta. Però això ha anat canviant amb els anys. Segons explica Font, l’edat d’educació inclou un procés molt important de socialització que mai no és el mateix per a ells: “El fet que només es relacionin amb infants amb discapacitats com els de les seves d’escoles especials fa que no coneguin la realitat de les escoles ordinàries, i viceversa”.
És aquest el motiu pel qual a partir dels anys 2000 l’escola comença a treballar amb centres ordinaris perquè alumnes amb dificultats comencessin a introduir-se a l’educació ordinària. D’aquesta manera es comença a normalitzar la relació entre els alumnes amb dificultats i els que segueixen el curs ordinari: “Socialitzar és una funció terapèutica important”, conclou Font.
El canvi de tendència també ve donat arran del Decret d’Inclusiva de l’inici dels 2000 que estipula quins són els recursos que l’administració hi destina i la implicació dels centres especialitzats. De fet, segons explica el director de la Vil·la Joana, actualment l’escola atén a 200 alumnes a centres ordinaris, i només a 60 al seu propi centre: “Si t’hi fixes, ara per ara és molt comú que escoles i instituts tinguin alumnes amb necessitats especials i això abans no passava”, afegeix el director.
Amb tot, Font acaba dient que “la visió de futur és aprofundir en aquesta línia” per evitar que casos lleus vagin a centres com el seu i “ja vagin directe a les escoles ordinàries”.
