Salvador Albuixech presideix Barnavasi, l’Eix Comercial de Sant Gervasi, una entitat amb més de 29 anys de recorregut. A més, actualment exerceix com a vicepresident primer de la Fundació Barcelona Comerç.
Amb quin objectiu va néixer Barnavasi?
Barnavasi té 29 anys de vida, és un dels Eixos més vells de la perifèria, i vàrem néixer amb l’objectiu de promoure comercialment el que actualment és coneix com la zona de Sant Gervasi i la Bonanova.
Quina situació viu el petit comerç de Sant Gervasi?
Actualment estem una mica deprimits, com gairebé tothom, a causa de la crisi, però aquest és un barri on no afecta amb la intensitat que ho fa altres zones de Barcelona. No hem de negar mai que estem en una zona benestant on no hi ha gaire atur i on la crisi és bastant planeta, i per tant, el nostre comerç és estable. Tot i així, per primera vegada des de l’any 73, ens trobem davant una crisi on el petit comerç en general ha estat colpejat amb força.
A Barnavasi no teniu persianes abaixades?
En tot el nostre àmbit, sobretot al carrer Muntaner, Mandri i Balmes, les botigues que han tancat s’han tornat a obrir en mans de nous botiguers. Per l’Eix Comercial, el que és essencial és que les botigues estiguin plenes i desenvolupin alguna activitat ja sigui d’un operador o un altre. Personalment et pot afectar el fet que un botiguer hagi de tancar el seu negoci però des del món associatiu has de ser una mica més fred i pensar que el que és important és que hi hagi activitat al carrer i al barri.
L’Eix Comercial engloba un territori molt ampli…
Sí, de fet, jo diria que tenim un Eix massa ampli. La intenció és que d’aquí un temps, quan acabi la crisi, ens dividirem en dos, un a la zona de Galvany i un altre a la zona de la Bonanova.
El passat dia 2 de juny vàreu sortir amb els comerços al carrer, com va anar la jornada?
El carrer Muntaner va estar tallar al trànsit des de Bonanova-Mitre i hi vàrem col·locar diverses parades només dels comerciants que formen part del nostre Eix ja que no admetem comerços d’altres llocs. Les botigues van vendre més del que s’esperaven i més que l’any anterior, tot i així, el nostre objectiu no era tant fer calaix o donar un ventall de noves possibilitats als veïns sinó aconseguir fidelitzar-los i que vinguin a comprar als nostres establiments. Va ser una jornada amb un èxit increïble perquè a més va coincidir també amb la passarel·la de moda on hi havia més de 4.000 persones, i no perquè vinguessin expressament a veure-la sinó perquè inicialment estaven a la Mostra i s’hi van apropar.
Teniu tradició en això de sortir al carrer…
Sí, Barnavasi ja porta 15 anys fent Mostres de Comerç al Carrer. Vàrem ser el segon Eix en fer-les, després de Sant Andreu que d’alguna manera és qui les va inventar a Barcelona. Trobem que és una manera molt bona de dinamitzar el comerç i el barri i per això al llarg de l’any en fem tres: una de tardor, una Fira de Nadal que es fa al costat del Mercat de Sant Gervasi -a la Plaça Frederic Soler- i una altra al juny.
Quines altres iniciatives dueu a terme al llarg de l’any?
Per fidelitzar als nostres clients fem dos sortejos al llarg de l’any. El més important el fem per Reis on unes 72 botigues participen donant un obsequi que posteriorment s’ajunta en uns lots que repartim al guanyador juntament amb un regal que comprem des de l’Eix. Després també repartim 6 lots més d’uns 12 regals cadascun. Ses Majestats els Reis donen uns vals als guanyadors perquè puguin anar a cadascuna de les botigues a recollir el seu obsequi així el que fomentem és que hi hagi un trasllat de botiga en botiga i que ens coneguin. També per Nadal enllumenen els carrers i fem una cavalcada.
A més, proporcionem vals de compra per gastar a les botigues associades, i moltes altres coses, però volem incorporar noves iniciatives per això necessitem gent nova que pensi en dinàmiques interessants i modernes.
Observeu relleu generacional a les botigues de Barnavasi?
Fins fa dos anys no hi havia joves que volguessin dedicar-se al comerç però en aquests moments el fill torna a treballar a casa, segurament perquè no té una altra possibilitat. En aquest sentit, i únicament en aquest, la crisi ens és favorable perquè està entrant gent jove molt més enginyosa.
No s’observen gaires establiments regentats per estrangers.
Comencen a haver-hi alguns, sobretot xinesos, però no és gaire habitual. Aquí l’època dels Basars l’hem viscut poc, a l’entorn de l’Eix potser n’hi ha hagut dos. Si que tenim restaurants xinesos que hi són des de fa anys i que de fet són els més cars de Barcelona, però per exemple estrangers que agafin el bar de la cantonada per portar-lo, d’aquests hi ha molt pocs. La relació amb els més antics és molt bona i amb els nous, la veritat és que gairebé no en tenim, el que si que treballem és perquè compleixin la normativa i que, per exemple, no obrin en dies de festa local.
Esteu en contra de la liberalització horària?
Parlem sempre de conciliació familiar però penso que el problema és que no sortiria rendible. El que volen les grans superfícies és augmentar la seva quota de mercat i ho aconseguiran si hem de tancar perquè no podem fer front als costos.
Quines demandes feu des de Barnavasi al Districte?
A nosaltres se’ns confon amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i hem de dir que no és el mateix. Al barri de Sant Gervasi tenim 3.500 botigues, totals que no vol dir associades, que contrasten amb les 600 que té Sarrià. El nombre d’habitants a Sant Gervasi és de 94.000, mentre que a Sarrià en són 17.000. Pel que fa a les vendes, som el segon barri de Barcelona mentre que Sarrià és el desè. En canvi sempre parlen de Sarrià i no de Sant Gervasi i això ens molesta moltíssim. Sarrià té una potencialitat determinada, és més ‘poble’ que nosaltres, però ens sentim una mica abandonats per tothom. Quan des del Districte es parla d’aquesta zona sempre diuen Sarrià i nosaltres preguntem, per què no diuen Sant Gervasi- Sarrià? perquè és que som més… M’agradaria dir que existim de veritat i que no som el barri de Sarrià.
I pel que fa a la senyalització dels límits de Barnavasi?
Això és un pacte entre Paisatge Urbà i els 17 eixos que conformen la Fundació Barcelona Comerç. Aquí em trec l’americana de President de Barnavasi i em poso la de la Fundació per dir que aquesta és una demanda del conjunt de la ciutat i que no pot ser només la d’un eix en particular. Des dels diversos eixos posem cartells a les botigues associades senyalitzant qui som però cal fer un esforç al conjunt de la ciutat per senyalitzar els diversos nuclis comercials.
Alguna altra?
Sembla una ximpleria però per la nostra zona passa l’autobús turístic i des de que surt de la plaça Kenedy fins a la Diagonal no hi ha cap parada, no existim, és a dir, només som una carretera de pas. Tenim comerç variat i de qualitat i diversos hotels, una parada aquí seria molt oportuna.
Sembla que la Plaça Joaquim Folguera tornarà a estar disponible entre juliol i setembre.
He vist que el forat de 12 metres que hi havia abans ja no hi era i això em fa pensar que potser sí que es podrà reestablir la normalitat, però a partir del setembre. Quan ho vàrem acceptar ens van dir que les obres de construcció de l’estació durarien 2 o 3 anys, i vàrem donar el vist i plau pensant que guanyaríem en comunicació. És difícil de dir però només ens podem comunicar amb la Plaça Catalunya i això ens aïlla. La Línia 9 per nosaltres era l’obertura a la resta de Barcelona però la seva aturada, després de dos anys i mig d’haver suportat el forat, va ser greu. Li hem d’agrair a l’Ajuntament actual que col·laborés amb la Generalitat en tapar aquesta plaça. Estem contents, la llàstima és que ha durat massa.
