Un canal d’aigua regenerada desembocant al Llobregat. Foto: Àlex Recolons/ACN
En un any marcat per la sequera a Catalunya, les solucions innovadores han deixat de ser una opció per passar a ser una necessitat. En aquest context, la regeneració de l’aigua ha adquirit una importància cabdal. De fet, l’aigua regenerada suposa ja un 25% de la que se subministra a l’àrea metropolitana de Barcelona i el seu ús es va multiplicar per 15 entre el 2018 i el 2022.
“Regenerar l’aigua significa sotmetre l’aigua depurada a un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar per a diferents usos seguint un model circular”. Aquesta és l’explicació que fa Aigües de Barcelona d’una tècnica que, dit d’una altra manera, permet donar una nova vida a un bé que lamentablement cada cop és més escàs.
Avançar-se a un futur fosc
L’aposta per la regeneració de l’aigua no és una solució excepcional a un problema puntual. Amb la crisi climàtica, els períodes de sequera es produiran amb més freqüència i caldrà un canvi de model per fer-hi front.
Així, l’any 2050 podria faltar aigua potable a la metròpoli, tal com preveu el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L’objectiu del document és evitar aquest escenari a través de l’obtenció d’aigua de fonts alternatives. En aquest sentit, és clau l’ús de l’aigua regenerada, però també la cerca de noves fonts de subministrament.
Fins ara, les principals infraestructures metropolitanes del cicle de l’aigua s’havien fet en l’àmbit del riu Llobregat, però l’AMB vol començar a aprofitar també el Besòs. D’aquesta manera, el Pla preveu la construcció d’una nova planta potabilitzadora i d’una nova estació de regeneració de l’aigua en aquest riu, accions que han de garantir l’abastament d’aigua a la metròpoli en el futur.
