De què parlarien un veí del barri de Porta (Nou Barris) i un de Les Tres Torres (Sarrià-Sant Gervasi), cara a cara? Les realitats d’on viuen són molt diferents, però aquesta publicació els ha assegut en una mateixa taula per tenir una conversa. Són Albert Villacampa (Porta) i Lluís Tusell (Les Tres Torres), els presidents –joves– de les associacions de veïns dels seus respectius barris. Les barreres invisibles, de vegades, no són difícils de trencar.

Tusell, que té 39 anys, ve del segon barri amb la renda familiar més alta de la ciutat, mentre que el de Villacampa, que en té 25, és el número 56 d’un total de 73. Aquestes xifres poden generar molts tòpics, etiquetes que segurament no són fàcils d’esborrar. “Sempre es parla dels barris rics, de les elits. Són més fàcils d’estigmatitzar i durant l’últim mandat municipal es va fer”, afirma Tusell només arrencar. El primer tema de la trobada gira al voltant d’aquesta qüestió. “Les etiquetes poden estigmatitzar, però també serveixen per generar una identitat comuna i això fomenta la cohesió per a la seva defensa”, apunta Villacampa. “Un conseller de l’últim govern de Barcelona En Comú em va dir que ells volien aplicar el classisme invers”, replica Tusell. És evident que la relació entre els comuns i els veïns de Les Tres Torres no és precisament bona.

L’HABITATGE, UN PROBLEMA COMPARTIT
Els rics, els pobres. Aquestes etiquetes existeixen i separen. Què comparteixen, però? En primer lloc, algunes opinions. En habitatge, per exemple. Parlem sobre aquesta qüestió, que fa temps que és un dels grans debats de ciutat. Tusell explica que molta gent de la seva generació no es pot quedar al barri “perquè és gairebé impossible amb els preus que hi ha”. Tot i això, deixa clar que no creu que una persona, per ser d’un barri determinat, tingui dret a viure-hi sempre. Tot seguit, però, deixa anar una frase contundent: “Mentre visquem en una societat que accepta que es faci negoci amb un dret fonamental com és l’habitatge, mai no solucionarem el problema de fons”.

A.V.: “És difícil generar oferta pública quan el parc d’habitatge és privat”

Després de les paraules de Tusell, Villacampa diu que en aquest tema poden “compartir l’anàlisi”. Creu que quan es parla del dret a viure al barri es fa referència a la capacitat de “decidir on es vol viure i no anar d’un cantó a l’altre, cosa que fa que s’elimini tota la identitat que es construeix en un entorn de vida”. “És normal que la gent lluiti per fer perdurar identitats col·lectives”, afegeix. El debat avança però les opinions van convergint. “Jo estic a favor del lliure mercat, però no tot ha d’estar al mercat”, afegeix Tusell. “És difícil generar oferta pública quan el parc d’habitatge és de propietat privada”, diu Villacampa.

LA INSEGURETAT
Deixem de banda l’habitatge i parlem de la inseguretat. La conversa de seguida agafa intensitat i les divergències es fan evidents. “Una cosa són les percepcions, de vegades pels estigmes que es creen, i l’altra la realitat del que passa”, afirma el president de l’AV de Porta. Villacampa situa la pobresa al centre de la problemàtica. “Jo he vist ganivetades a sota de casa per recollir menjar de les escombraries d’un supermercat. Això és l’expressió de la lluita de classes”, afegeix. Villacampa opina que “qui no té res de vegades ho va a buscar dels que sí que tenen perquè és la forma més fàcil d’accedir a un recurs”.

Ll.T.: “Mentre es faci negoci amb l’habitatge no podrem solucionar el problema”

Aquest diagnòstic sorprèn Tusell, que creu que “parlar de la lluita de classes per justificar o buscar el motiu d’una certa delinqüència és molt perillós”. “Al principi del mandat passat ho va fer Colau i ja hem vist com va acabar la cosa”, afegeix. Villacampa ho veu tot molt diferent: “Hi ha persones que quan tenen accés a unes coses, com poden ser mòbils o càmeres, s’estalvien d’entrar en un mercat de treball regulat i són prou espavilades per dir ‘faig d’això la meva feina’”. Tusell no comparteix el diagnòstic i lamenta que a Barcelona “tenim professionals de la delinqüència que han trobat un lloc on establir-se”. Villacampa, però, contraataca: “Per a mi és pitjor qui em roba a través del salari que qui em roba un mòbil. I ho dic així de clar”.

Ll.T.: “Tenim professionals de la delinqüència que han trobat un lloc on establir-se”

L’intercanvi de cops al voltant de la seguretat serveix per parlar sobre la gestió del primer mandat de Colau. “El valoro molt negativament”, diu Tusell. Villacampa, per la seva banda, afirma que “són una suposada esquerra que venia a fer un canvi estructural però s’han trobat amb contradiccions”. Pel que fa al nou govern de la ciutat, format per comuns i socialistes, Tusell tira d’ironia i diu que ha estat possible pel vot “de les elits”, en referència al suport de Manuel Valls en la investidura. Villacampa afegeix que “els dos partits que governen la ciutat són els que ho han fet sempre. Els activistes de BComú que pretenien canviar el sistema des de la institució han marxat i s’han quedat els d’ICV, que són els de la gestió municipal”.

A.V.: “Jo he vist ganivetades a sota de casa per recollir menjar de les escombraries”

Per acabar, centrem el debat en les inversions que reben Les Tres Torres i Porta. La gran queixa de l’entitat que presideix Tusell és que Les Tres Torres “és el barri amb menys inversió municipal”. “Ningú discuteix que la inversió social s’ha de prioritzar on hi ha més necessitats, però és que a Les Tres Torres no s’asfalten els carrers, no s’arreglen les voreres, no tenim escola bressol municipal…”, lamenta Tusell. Villacampa, per la seva banda, remarca que a Porta fan falta inversions per millorar l’espai públic, fer equipaments i, sobretot, combatre la pobresa. Destaca la força de la xarxa veïnal que fa que “tinguem organitzacions que treballen al marge de les institucions”. Tusell i Villacampa intercanvien opinions, sempre amb molta esportivitat. La conversa es va allargant. Es fa evident que dos barris amb realitats oposades també tenen moltes coses a dir-se.