Gerardo Pisarello, el nou regidor de Sarrià-Sant Gervasi, ens rep en un parèntesi de la seva atapeïda agenda diària. La llarga llista de responsabilitats que ha assumit com a primer tinent d’alcalde li deixen poc temps per al districte, però assegura que l’està trepitjant tant com pot. “Tenim poca estona”, ens avisen. Anem per feina.
Com valora aquests primers mesos de feina al capdavant del Districte?
Estem molt contents. Vam arribar al Districte en minoria i, per tant, era tot un repte. Però ens hem trobat amb moltes complicitats per part de les associacions de veïns i del teixit associatiu. Hi ha un llarg camí per recórrer, però una part important del veïnat està contenta amb el canvi i això ens esperona.
Vostè ho diu: al Districte afronta un mandat especialment en minoria. Podrà tirar endavant tot el que va prometre en campanya?
Bé, jo crec que aquest fet provoca que ens prenguem la nostra tasca amb moltíssima exigència. Estem fent més reunions de les que ens havíem plantejat, els nostres consellers estan trepitjant el carrer com ningú i jo mateix, malgrat ser el primer tinent d’alcalde de la ciutat, estic pujant al districte tant com puc.
I tant com voldria? Ja tindrà temps de dedicar-se al districte, tenint en compte la llarga llista de responsabilitats que ha assumit a nivell de ciutat?
La nostra intenció a mitjà termini, naturalment, és garantir l’estabilitat del govern i fins i tot ampliar-lo, si és possible. Però la feina als districtes i als barris també és prioritària. Per tant, hi dedicarem tota l’energia.
Vostè és veí del Baix Guinardó. El preocupa que aquest fet es pugui convertir en un retret?
En molt poc temps he aconseguit familiaritzar-me amb els principals problemes del districte i amb les diferències que hi ha entre els barris. No em prenc el fet de ser veí del Baix Guinardó com una feblesa. La meva curiositat és encara més gran i les ganes d’aprendre també.
Coneix bé la realitat de Sarrià-Sant Gervasi, per tant?
Després de quatre mesos, crec que més o menys ja tinc un mapa mental del districte. Sóc conscient de la importància que tenen els temes de mobilitat, les demandes de la gent jove i la gent gran, els problemes específics que té la muntanya, la manca d’equipaments públics en matèria de salut o educació…
Com bé diu, un dels reptes més importants que té sobre la taula és el de la mobilitat, especialment als barris de muntanya. A Vallvidrera, els joves denuncien la manca de transport públic nocturn. Hi farà arribar el Nitbus?
Som plenament conscients que hi ha una demanda en matèria de mobilitat i d’accés, sobretot perquè aquests barris no quedin incomunicats durant la nit. El govern ha fet una aposta molt forta per la xarxa de bus. Estem estudiant la manera de fer-la més eficaç i alhora estem analitzant quin seria el cost de fer arribar el Nitbus als barris de muntanya.
És viable econòmicament?
Ho estem estudiant a nivell de la regidoria de Mobilitat i també de TMB. És un tema que no només depèn de Barcelona. Dit això, no ho descartem però tampoc podem prometre allò que no sigui possible. Si finalment no ho fos, estudiaríem altres vies de mobilitat per donar resposta a aquesta demanda legítima.
Hi ha alternatives?
Estem convençuts que sí. Per exemple, podríem estudiar l’opció de taxis a domicili de manera específica. Si no és el Nitbus, segur que trobarem una altra solució.
Parlant dels barris de muntanya, vostès van prometre en campanya “recuperar la figura del comissionat de l’alcalde” en aquesta zona, però no ho han fet. Almenys de moment.
Com a govern estem condicionats per la llei estatal que limita el nombre de càrrecs que podem nomenar. I això ha provocat que no sigui possible nomenar un comissionat de muntanya. Tot i això, el que nosaltres estem plantejant ara és la necessitat que hi hagi un funcionari específic que treballi a l’oficina de muntanya i que pugui complir efectivament aquestes funcions. Per tant, la idea és intentar compensar l’absència d’un comissionat amb altres fórmules.
Queda descartat, per tant, el comissionat?
En principi queda descartat tret que hi hagi una reorganització del govern que ens permeti poder fer servir aquesta figura. Repeteixo, era la nostra voluntat, però és la llei la que ens limita. En tot cas, els barris de muntanya no quedaran desatesos.
Vostè també ja ha dit que una de les seves prioritats és la protecció de Collserola. En què es traduirà això a la pràctica?
Volem preservar el parc natural de Collserola, fent compatible el pla especial de protecció amb l’entorn natural i, sobretot, aturant el creixement urbanístic a la zona. Hem d’aconseguir que sigui Collserola la que baixi a la ciutat, no la ciutat la que pugi a Collserola –en el pitjor sentit del terme–. Aquest és el nostre compromís.
Al programa també hi portaven “instar a eliminar definitivament les maniobres militars” a aquesta zona. Ja ho han fet?
No, encara no, però també és un tema que s’està estudiant per determinar quina és la millor manera de fer-ho. Temps enrere el Consorci de Collserola ja va fer una instància d’eliminació de les maniobres militars que, pel que sembla, no va tenir els resultats esperats. Anar més enllà del que ja s’ha fet és complicat, però cal insistir-hi perquè, al final, algun dia es pugui considerar un parc natural lliure de militars.
Un altre repte que té sobre la taula, i que a finals del mandat anterior va generar polèmica, és el de la parcel·la edificable del Parc de l’Oreneta i la permuta que la posava en perill. La requalificaran com a parc?
Nosaltres hem dit sempre que ens fem nostre tot el que plantejava la lluita de la plataforma en defensa del Parc de l’Oreneta per mantenir aquesta parcel·la com a espai verd. Ara estem estudiant precisament això: com procedir a la requalificació com a zona verda d’aquest solar del carrer Montevideo per garantir-ne la protecció ambiental i l’ús públic.
En el serial d’aquesta parcel·la del Parc de l’Oreneta també hi estan involucrades Torre Garcini, al Guinardó, i Can Ripoll, a Sant Gervasi-Galvany. Com estan les negociacions amb Núñez i Navarro? Es podrà salvar també Can Ripoll?
Ara mateix estem estudiant quina és la millor fórmula jurídica per aconseguir-ho. És a dir, si apostem per una solució global o abordem cas per cas. Ho estem analitzant amb els serveis jurídics i encara no tenim una decisió presa al respecte.
Entenc que sobre la taula hi ha l’opció d’una nova permuta però també l’adquisició d’aquestes finques per part de l’Ajuntament.
Exacte. Es tracta d’analitzar quina és l’opció més assequible econòmicament per a l’Ajuntament i la que pot ser més sostenible en el temps.
Parlant de finques, CiU n’ha denunciat recentment l’ocupació de tres aquí al districte, una d’elles de titularitat pública.
Sí. A hores d’ara, però, ja només en queden dues d’ocupades i una d’elles, és cert, és municipal. Des del Districte n’estem fent un seguiment per poder resoldre la situació, que en aquest cas concret no ens consta que hagi generat queixes.
Jordi Martí (CiU) diu que aquest govern és “amic dels okupes”.
No, aquest govern és sobretot amic de la garantia del dret a l’habitatge. I, per tant, si els particulars o el mateix govern tenen habitatges abandonats de manera injustificada i acaben ocupats, la solució no pot ser immediatament repressiva, sinó que s’ha de prendre nota que aquí hi ha un problema que s’ha de resoldre dialogant.
Acabo preguntant-li pel procés sobiranista. Tinc entès que vostè és independentista.
Sóc profundament anticentralista i defensor del dret a l’autodeterminació, però com un camí cap a formes federals o confederals decidides de manera lliure. En aquest sentit, no em considero nacionalista ni vinc de l’independentisme, però puc defensar un independentisme condicional quan hi ha un estat que nega precisament aquest dret a decidir.
Tenint en compte el matís, li agradaria tenir un Ajuntament més implicat en el procés?
Jo crec que tenim un Ajuntament amb profundes conviccions sobiranistes. Estem a favor de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur però també de la recuperació de la sobirania de la ciutadania des d’un punt de vista econòmic o energètic, per exemple. En aquest sentit, crec que mai no hem tingut una posició d’ambigüitat.
