Daniel Mòdol (PSC) ens rep pocs dies després d’haver assumit la regidoria de Sarrià-Sant Gervasi. Comencem a parlar i de seguida traspua la seva condició d’independent. Diu el que pensa sense mossegar-se la llengua, fins i tot quan això implica portar la contrària als que estan per sobre seu. Un rara avis a l’Ajuntament.
Com valora aquests primers dies de feina al capdavant del Districte?
Si vol que li digui la veritat, segurament com l’experiència més gratificant de tota la meva curta etapa política. El que més m’atrau d’aquest món és el contacte amb els ciutadans, i les primeres experiències de govern, com els consells de barri, per exemple, han estat fantàstiques. Estic entusiasmat.
Com ha estat el relleu amb Gerardo Pisarello?
Molt bé, molt ordenat i amb molt bona sintonia, perquè, de fet, sempre ha existit una bona entesa entre nosaltres. Evidentment, amb tan poc temps no hem arribat a totes les qüestions, però sí a les principals. I a més tinc l’avantatge de ser de Sarrià de tota la vida i de viure a les Tres Torres. L’agenda dels barris me la conec més enllà de la regidoria. Tot i això, hem quedat amb el Gerardo que anirem fent un seguiment, perquè ell té unes inquietuds que no deixa de tenir per haver cedit el càrrec.
Pisarello va rebre crítiques que l’acusaven de poca presència al districte. Suposo que amb vostè aquest front ja està cobert.
Bé, el que li puc dir és que el compromís hi és tot i, sobretot, les ganes. I, a més, trepitjar els barris és el que més il·lusió em fa. Ja he tingut contacte amb molts veïns, amb algunes associacions… A molta gent ja la coneixia abans pel fet de ser d’aquí. En aquest sentit, ha estat un aterratge molt de casa.
Com s’han pres els veïns el fet de tenir un regidor socialista quan les urnes van deixar el PSC sense cap representant al Districte?
Fins ara, la veritat és que no m’ha arribat cap comentari en aquest sentit. Ara bé, estic convençut que arribarà i aleshores me’l prendré amb tot el bon humor possible. Crec que és sa que es qüestioni la representativitat política dels regidors, però hem de ser conscients que el sistema, malauradament o no, està muntat així. Estaria molt bé que en un futur l’elecció dels regidors de Districte fos directa, però a dia d’avui no és així.
Entrant en matèria, una de les demandes històriques al districte és la millora de la mobilitat. Com a urbanista, què té pensat fer en aquest àmbit?
És cert que aquesta és una preocupació important dels veïns. I és tot un repte. Ho hem d’estudiar bé, però li puc avançar que jo no sóc gaire enamorat de les superilles, perquè crec que poden tenir un efecte discriminatori. I tampoc crec que la millor manera de solucionar les diferents necessitats respecte de l’espai públic sigui anar especialitzant espais. Els carrils bici, les terrasses, els parcs infantils… Més que educar en la convivència, el que hem fet és generar unes normes separades. Jo crec que hem de tendir a la integració: en lloc de posar més normes per als carrils bici, el que s’hauria de fer és suprimir-los, per exemple.
Ho té complicat, doncs, perquè Colau vol triplicar els existents en un termini de tres anys.
Tot té la seva raó. Però fixi’s: els 300 quilòmetres lineals de carril bici que apareixen avui responen a una demanda de fa 10 anys. L’urbanisme sempre fa tard. Mentre s’estan aplicant les solucions a uns problemes que s’han detectat, l’escenari ja ha canviat. Per tant, quan s’acabin de fer aquests quilòmetres de carril bici, estarem consolidant una situació sobre l’espai públic que segurament ja no donarà resposta als requeriments de mobilitat que tindrem en aquell moment.
Parlant de requeriments de mobilitat, els barris de muntanya esperen amb candeletes l’anunciat bus nocturn. Pot garantir que entrarà en funcionament abans de l’estiu?
Em consta que sí. Quan abans es produeixi, millor. Ja sap que es tracta d’una decisió que es va prendre abans de la meva arribada, però per la informació que tinc crec que sí que serà així.
Per cert, la zona de les Planes ha quedat fora, de moment, del pla de barris, quan s’havia anunciat que es volia intervenir-hi. S’inclourà la zona en pròximes fases del pla?
Per a mi les Planes és el primer lloc on em vull posar a treballar. No sé si serà en el marc del pla de barris o del pla Mòdol [somriu], però crec que és un tema pendent des de fa molt temps i que s’ha d’abordar. Fora bromes, cal intervenir-hi com més aviat millor.
Fa setmanes es va aprovar una proposició que demanava aturar les maniobres militars a Collserola. Vostè com ho veu, tot plegat?
És un debat curiós. Em sorprèn que a dia d’avui això pugui ser font de conflicte. Em sembla mentida que no s’hagi aconseguit una convivència normal entre totes les activitats que es fan al parc. Mira que és gran, l’espai… [somriu].
Per tant, més enllà d’acabar amb aquestes maniobres, vostè és partidari de fer-les compatibles amb els altres usos del parc.
Exacte. Jo no sóc partidari d’acabar amb res que ja es produeixi perquè em sembla que la ciutat el que necessita és que passin moltíssimes coses. Al final és una qüestió de sentit comú, de fer compatibles totes les activitats. No cal fer-ne una muntanya.
Un altre tema que té sobre la taula, i que està generant força polèmica, és el de les okupacions de finques per part de col·lectius juvenils. Vostè va dir que si entraven al govern demanarien la demolició de Can Vies, a Sants. En el cas dels espais okupats aquí al districte, què creu que s’ha de fer?
A veure. Quan el PP va plantejar a la comissió d’Urbanisme que s’enderroqui Can Vies, el nostre posicionament va ser que sí, que s’ha d’enderrocar, però no perquè estigui okupat o no, sinó perquè allà hi ha un planejament aprovat que neix del consens de tots els veïns. Per tant, si no respectem els consensos, després no ens omplim la boca de participació… Els consensos hi són per complir-los. Amb tot, pel que fa a Can Vies, si m’ho torna a demanar li tornaré a dir el mateix: a dia d’avui hi ha un planejament aprovat que diu que allò s’ha d’enderrocar, independentment de que estigui okupat, de com de bons amics siguin els okupes, de la bona tasca social que facin…
I en el cas d’Hort de la Vila, d’aquí al districte, que no està afectat per cap planejament, què farà?
Aquest cas l’estic coneixent, però, d’entrada, penso una mica el mateix. Sap qui és el responsable últim si cau un tros de sostre sobre un okupa a Hort de la Vila? L’Ajuntament. Doncs més clar no li puc dir. Primer, la seguretat. Segon, el consens. I, tercer, garantia d’ús públic. No tenim la seguretat, no tenim el consens i, el que és pitjor, el que ens arriba de veïns és que no se’ls hi deixa entrar… Per tant…
Jordi Martí (CiU) deia de Pisarello que era “amic dels okupes”. Pel que m’acaba de respondre vostè anteriorment, crec que en el seu cas no li podrà dir…
El regidor de Sarrià-Sant Gervasi és regidor de tots els veïns i veïnes del districte, treballin del que treballin, dediquin el seu temps lliure a què el dediquin. És evident que hi ha conductes que són més favorables al civisme i a l’entesa i altres que no. Però són igual de veïns els que okupen que els que no. Per tant, tindran la meva atenció de la mateixa manera. Amic no ho sé, però regidor ho intentaré ser de tots.
Hi ha un grup de veïns que dedica el seu temps lliure a recollir suports per demanar que es canviï el nom de l’avinguda Príncep d’Astúries per Riera de Cassoles. Li semblaria bé a vostè?
Si els veïns d’aquest carrer i els mecanismes que estan establerts sobre la presa de decisió respecte d’aquestes qüestions consideren que els agrada més, que els fa més il·lusió, doncs fantàstic. Però no perquè abans siguis monàrquic i ara no, sinó perquè estàs donant compliment a la voluntat d’una gent que se sent implicada en aquest espai i el vol identificar d’una altra manera. Però no caiguem en el debat polític i historicista. És una qüestió normal.
