Núria Emilio és la creadora d’aquest projecte. Foto cedida

Acceleres el pas perquè notes que algú camina just darrere teu, fas veure que parles per telèfon perquè així sembles i et sents més protegida, i estrenys amb força les claus que fa estona que tens preparades a la mà, a punt per obrir i tancar ràpidament el portal tot controlant que ningú intenti colar-s’hi. Entres a casa i envies un whatsapp tranquil·litzador: “Ja he arribat”.

La por d’anar sola pel carrer en qualsevol moment del dia afecta el 45% de les dones espanyoles, una xifra que arriba al 83% quan es tracta de fer-ho a la nit. Així ho revelen les respostes de més de 35.000 dones a una enquesta online sobre seguretat femenina creada per l’aplicació Sister, de l’empresa madrilenya Wave Location Technologies. La por que assenyala l’enquesta és la resposta natural a casos com els de Diana Quer o Laura Luelmo, així com a milers d’experiències en primera persona que han fet percebre els carrers com un territori hostil per a les dones.

Convençuda que cadascuna d’aquestes vivències és important, la periodista Núria Emilio ha creat un mapa virtual col·laboratiu per reflectir les situacions de violència i discriminació masclistes que es donen als carrers de Barcelona. El projecte, que s’emmarca en una investigació coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat batejat amb el títol ‘La nostra veu’ i fa servir “el mapa com a plataforma d’storytelling; és a dir, com a eina per explicar històries”, detalla Emilio. Així, qualsevol dona pot compartir la seva experiència de forma anònima, indicant el punt de la ciutat on va tenir lloc i, opcionalment, afegint fotografies, vídeos o altres materials.

“No es tracta d’estigmatitzar zones de la ciutat ni de marcar punts negres”, matisa la creadora de la iniciativa. Tot i que admet que el projecte es troba encara en fase inicial –la pàgina web es va estrenar fa només unes setmanes–, assegura que l’objectiu és aconseguir crear una radiografia de la ciutat que reflecteixi que el masclisme “és una cosa quotidiana que passa a tot arreu”. “Afortunadament, la lluita feminista està a l’ordre del dia, però encara hi ha actituds masclistes permeses socialment”, recorda. Es refereix, per exemple, als comentaris sobre el seu físic que sovint ha de suportar una dona quan passa per davant d’un grup d’homes. Parla de situacions tan normalitzades durant tants anys que de vegades costen d’identificar com a masclisme. De fet, algunes dones amb qui ha parlat Emilio creuen que el seu cas no és prou rellevant, però ella reitera que “tots els testimonis compten: haver de passar por ja és prou greu”.

L’EXEMPLE DE GEOCHICAS
Tenir referents que et marquin el camí és clau per tirar endavant una idea, i Emilio ho va constatar en parlar amb Geochicas. Aquest col·lectiu de mapejadores feministes es va fundar l’any 2016 a l’Amèrica Llatina i ara ja té presència als cinc continents. Incorporant la perspectiva de gènere al món de la geolocalització, han posat de manifest qüestions com la bretxa salarial o la infrarepresentació de les dones en el nomenclàtor dels carrers de les ciutats. Els consells d’aquestes expertes en el procés de creació de ‘La nostra veu’ van servir per, entre altres millores, garantir la protecció de dades de les usuàries que participen en el mapa, per tal que se sentin del tot segures a l’hora de compartir la seva història.