Joan Puigdollers, regidor de Sarrià-Sant Gervasi, ens rep a l’Ajuntament quan falten tres mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat la legislatura i destaca que ha volgut acabar amb l’”oblit sistemàtic” que, segons ell, ha patit el districte en els 32 anys de democràcia.
Entrem a la recta final del mandat. Quina valoració fa d’aquests quatre anys al capdavant del Districte?
Molt positiva. Sarrià-Sant Gervasi va francament bé i estic molt convençut que hem complert gairebé tot el programa de govern. Ens queda alguna cosa per fer però crec que hem desenvolupat els compromisos que vam adquirir. Nosaltres sempre vam dir que volíem governar des del consens i l’equitat i així ho hem fet.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
[Pensa] Intentaria trobar més hores per tenir més contacte directe amb els veïns i veïnes. És a dir, hem tingut molt contacte amb les entitats i les persones que estan organitzades d’alguna manera, però crec que n’hauríem hagut de tenir encara més amb els ciutadans directament, sense interlocutors. A això m’hauria agradat dedicar-hi més temps del que he pogut.
Els últims mesos, el districte ha estat notícia, sobretot, per la polèmica entorn del Parc de l’Oreneta i els habitatges que, finalment, no s’hi faran. Està satisfet d’aquest desenllaç?
Primer vull recordar que el solar en qüestió, al carrer Montevideo –no al Parc de l’Oreneta–, encara avui està qualificat d’habitatge i és propietat de l’Ajuntament. Per tant, des d’un punt de vista jurídic, l’operació era impecable. Però quan t’adones que hi ha un grup important de ciutadans que consideren que això no s’ha de fer, els escoltes, veus que tenen raó i rectifiques. Rectificar és de savis.
El preocupa, però, que en tot plegat puguin sortir-hi perdent veïns d’altres districtes, com els d’Horta-Guinardó, per l’amenaça d’enderroc de Torre Garcini?
Em preocupa, però m’atreveixo a garantir que el govern municipal resoldrà aquesta situació. Dit això, també em preocupa el punt d’insolidaritat del barri de Sarrià amb altres barris de la ciutat.
Creu que n’hi ha hagut?
Una mica sí. I em preocupa.
Però hi va haver expressions de suport als veïns del Guinardó per part de la plataforma Defensem l’Oreneta…
Sí, però cap plataforma ofereix alternatives. Excepte el govern municipal, ningú ha posat cap alternativa sobre la taula.
Ha trobat a faltar generositat, per tant.
Sí. La paraula m’agrada. He trobat a faltar generositat.
Un altre tema complicat és el litigi pel llegat de Muñoz Ramonet. Es recuperaran el Goya i el Greco?
Vull creure que sí, perquè aquests dos quadres en particular estan intervinguts judicialment i, per tant, l’autoritat judicial sap on són. Però la resta de quadres desapareguts no ho sé.
L’alcalde Trias assegura que aniran fins al final.
Evidentment. I ho farem per convicció, però també perquè defensem els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Això no és de l’Ajuntament, és de tots els veïns i veïnes de la ciutat. Per tant, és clar que anirem fins al final.
Parlant de litigis, recentment el judici per l’accident del Pèndol del Tibidabo va acabar amb acord i els processats no aniran a la presó. Què en pensa?
Que si les famílies estan d’acord a arribar a un pacte d’aquest estil, jo crec que és el millor per a tots. Sempre és preferible un acord a un litigi. Jo defenso el consens en tots els àmbits. Parlant la gent s’entén, fins i tot en situacions tan tràgiques com aquesta.
No pot quedar una sensació d’impunitat? Que amb diners tot s’arregla?
En absolut. La impunitat no té res a veure amb la presó. No ho podem confondre. En aquest cas s’ha fet justícia a través d’un acord. La justícia no passa necessàriament per la presó. Crec que ho hem de tenir molt clar.
Fa més temps, Sarrià-Sant Gervasi també va ser notícia perquè el president del Districte, Óscar Ramírez (PP), es va negar a casar homosexuals. Què va sentir, en aquell moment?
Primer deixa’m dir que el compliment de l’obligació pública de casar qualsevol persona que ho vulgui fer al Districte ha estat sempre garantit. Mai no s’ha deixat de fer. Dit això, en aquell moment vaig sentir i actuar amb respecte envers les conviccions personals del senyor Ramírez, com ho hauria fet en el cas de qualsevol altra persona, pensi el que pensi.
Però el senyor Ramírez representa el Districte, n’és el president. Coses així no taquen l’administració?
No. Les conviccions personals s’han de respectar. No hi ha superioritat moral de ningú. Jo porto tota la meva vida lluitant contra la suposada superioritat moral de l’esquerra. No és veritat. És tan legítim pensar d’una manera com d’una altra. Per tant, això no taca el Districte, ni de bon tros. Tot el contrari, és un exercici de llibertat de pensament.
Deixant de banda els pocs temes polèmics, vostè ha governat un dels districtes més tranquils de la ciutat. Suposo que això també facilita la gestió d’un regidor…
Sí, sense cap mena de dubte. És molt més fàcil gestionar Sarrià-Sant Gervasi que Ciutat Vella o Nou Barris. Per això vull aprofitar l’entrevista per destacar la meva profunda admiració per la Mercè Homs i la Irma Rognoni, perquè el que estan fent no és fàcil.
Queda dit, però parlem de Sarrià-Sant Gervasi, que és el que ens ocupa. Vostè sempre explica que ha volgut fer justícia històrica amb el districte…
És que, en els 32 anys que portem de democràcia –tots ells amb governs dels mateixos colors polítics–, Sarrià-Sant Gervasi ha estat sistemàticament oblidat pel consistori. Només cal recordar que no hi ha cap altre districte que tingui tan poques biblioteques com el nostre o ni un sol habitatge públic tutelat per a gent gran. Des d’un punt de vista d’inversió ha estat sempre oblidat.
Potser no ho necessitava tant com altres…
No ho necessitava tant com altres a l’inici de la democràcia, però ara sí. En primer lloc, perquè els veïns de Sarrià-Sant Gervasi també tenen dret a tenir biblioteques públiques.
Per descomptat.
A Sarrià-Sant Gervasi hi ha gent que està en les mateixes condicions socioeconòmiques que altres veïns i veïnes d’altres districtes de la ciutat. I, perquè visquin a Sarrià-Sant Gervasi, ¿no tenen dret a tenir una biblioteca pública al costat de casa? L’equitat és molt important. Hem de fer més per a uns, però sense oblidar els altres. I en aquesta ciutat passava això: es feia molt per a uns i s’oblidava molta altra gent.
Ara des de l’oposició se’ls critica precisament amb el mateix discurs, però canviant els districtes.
No té cap sentit. Nosaltres no som el districte dels rics, volem ser el Districte del Coneixement.
Aquesta ha estat la seva gran aposta. En què repercuteix el citat Districte del Coneixement en el dia a dia dels veïns?
Repercuteix en un fet clau: en crear sinergies entre persones, empreses, institucions i universitats que comparteixen un mateix territori perquè es coneguin, treballin junts i això es tradueixi en una millora col·lectiva. I els veïns, pel que sé, ho estan valorant molt positivament. Ens hem trobat amb ciutadans que ens diuen que és la primera vegada que es relacionen amb l’Ajuntament per parlar d’alguna cosa que no sigui solucionar un determinat problema. Només això ja és un gran pas endavant.
