Trias per Barcelona ha estat la candidatura més votada a la ciutat aquest 28M. Infografia: Línia Sarrià
Barcelona va viure el passat 28 de maig una nit electoral d’infart. El triple empat que auguraven totes les enquestes es va anar desfent a mesura que avançava l’escrutini i finalment la balança es va decantar a favor de Trias per Barcelona. En una jornada amb un 60,6% de participació (gairebé sis punts menys que el 2019), la candidatura de l’exalcalde Xavier Trias va aconseguir el 22,4% dels vots al conjunt de la ciutat. En aquesta victòria va ser del tot imprescindible Sarrià-Sant Gervasi. Amb una participació molt per sobre de la mitjana barcelonina (un 70,2%), Trias va arrasar al districte amb el 40% dels vots, el seu millor resultat.
El paral·lelisme entre ciutat i districte que es pot establir pel que fa al partit guanyador no s’aplica a la resta del podi. La segona força més votada pels veïns i veïnes de Sarrià-Sant Gervasi, a molta distància de la primera, va ser el PP. De fet, aquest va ser el districte on el candidat popular, Daniel Sirera, va obtenir la seva millor dada, amb un 14,9% dels vots. Una dada molt més generosa que la que va assolir en global, un 9,2% que el va situar en cinquena posició a l’Ajuntament.
Tornant a Sarrià-Sant Gervasi, a Sirera el va seguir l’alcaldable socialista, Jaume Collboni. El PSC va ser el tercer partit amb més suports al districte, amb un 11,9% de les paperetes. Barcelona En Comú, en canvi, es va haver de conformar amb el quart lloc i el 10% dels vots. Tant el de Collboni com el d’Ada Colau són resultats força similars als de quatre anys enrere al districte, quan van convèncer un 13,1% i un 10,2% dels votants.
Però parlar de les eleccions municipals de 2019 ens porta a parlar irremeiablement de Ciutadans. Aleshores, la candidatura encapçalada per Manuel Valls va tenyir el districte de taronja, amb el 24,4% dels vots. En els comicis d’aquest 2023, per contra, el partit ha quedat relegat a la desena posició, fregant pels pèls l’1% dels vots i veient-se superat fins i tot per Barcelona Ets Tu.
Qui també va superar Cs a Sarrià-Sant Gervasi el 28M, i amb escreix, va ser Vox. Amb el 7,5% de les paperetes, l’extrema dreta va ser la cinquena força, per davant d’ERC, que va obtenir un escàs 6% dels suports.
42,4%. Aquest va ser el millor resultat de Trias al districte i el va assolir a les Tres Torres. Infografia: Línia Sarrià
Pactes o l’oposició més votada?
Queda clar que els colors polítics de Sarrià-Sant Gervasi no són exactament els de la resta de la ciutat. A nivell barceloní, Collboni va ser segon, imposant-se a Colau per la mínima. Traduïts a regidors, els vots en van donar onze a Trias per Barcelona, deu al PSC i nou als comuns. Aquest panorama va deixar una pregunta a l’aire: governarà la llista més votada o hi haurà un pacte alternatiu?
La mateixa nit electoral –i després d’haver reiterat al llarg de la campanya que hauria de governar el vencedor dels comicis– Collboni va obrir la porta a pactar amb comuns i ERC per evitar un nou mandat de Trias. El socialista va afirmar que Barcelona havia “votat progressisme” i va advertir que “el PSC no renuncia a res”. La convocatòria d’eleccions generals de l’endemà, però, va refredar aquest discurs. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va admetre el dia 30, en declaracions a RAC1, que Trias “té un avantatge” i que “si no passa res, ell serà alcalde”.
Per la seva banda, Colau ha repetit per activa i per passiva que “hi ha una majoria progressista de 24 regidors”, referint-se als nou seus, els deu socialistes i els cinc d’ERC. Malgrat els mals resultats d’Ernest Maragall, sembla que tindrà la clau de l’Ajuntament. Tot plegat s’haurà de resoldre el 17 de juny, quan hi ha prevista la investidura del nou batlle, si res no canvia.
Victòria sense excepcions: Trias s’embutxaca els sis barris
La batalla pels barris, en el cas de Sarrià-Sant Gervasi, també la va guanyar Trias per Barcelona. Aquesta afirmació, però, no es pot extrapolar al conjunt de la ciutat, on aquesta victòria va ser per al PSC. Concretament, la llista de Jaume Collboni va ser la més votada a 35 dels 73 barris, mentre que la de Xavier Trias ho va ser a 21 barris i la d’Ada Colau, a 17.
Entre els 21 barris favorables a Trias, hi ha els sis que conformen Sarrià-Sant Gervasi. En aquest sentit, no hi va haver cap excepció, si bé n’hi ha un que es va situar com el menys fidel a Trias. Es tracta de la zona de muntanya: Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. Aquí el triomf de l’exalcalde va ser clar, però més discret, amb un 29,6% dels vots. També aquí va ser on els comuns van registrar el millor resultat del districte, quedant en segona posició amb un 22,4% dels suports.
Als antípodes d’aquesta zona hi ha el barri de les Tres Torres, on Trias va aconseguir la seva millor nota, amb un sobrat 42,4% dels vots. I els comuns, per contra, hi van experimentar els seus pitjors resultats: un ínfim 4,7%.
Després de les Tres Torres, els barris que van apostar més clarament per Trias van ser Sant Gervasi-Galvany i Sant Gervasi-la Bonanova, tots dos amb un 41% dels vots. Els va seguir Sarrià, amb un 40,8%, i el Putxet i el Farró, amb un 37,2%.
Pel que fa a la segona força, el PP va ocupar aquesta posició a quatre dels sis barris (Sarrià, els dos Sant Gervasi i les Tres Torres), mentre que en els dos restants la va ocupar Barcelona En Comú.
