Luis Jones al seu despatx. Foto: Luis Jones
Una bona amistat pot canviar-te la vida i Luis Jones (1967) ho sap molt bé. Quan va acabar l’antic COU, l’equivalent a l’actual segon de Batxillerat, un bon amic va marxar als Estats Units i li enviava fotos i cartes. “M’explicava que jugava al futbol americà, de kicker. I així em va inocular el gen: vaig començar a seguir l’NFL. I un bon dia de 1987 em vaig assabentar que estaven muntant una Lliga a Espanya”, li confessa Jones a Sergio Heredia en una conversa per a La Vanguardia.
Una gran casualitat
El que va passar després va ser una meravellosa casualitat: “Em van comentar que els Boxers Barcelona, a La Bonanova, feien proves i vaig anar cap allà. No tenia massa esperances. Sabia que no hi ha esport més estratègic que aquest, mai l’havia practicat… Vaig arribar i… No em van preguntar res. Em van donar la cuirassa i el casc i em van dir: ‘Tira cap a dins!'”.
“Em van comentar que els Boxers Barcelona feien proves i vaig anar cap allà”
Com podia ser que el procés de selecció fos tan ràpid o que, directament, no existís? “No hi havia aspirants. Vaig entrar a l’equip i divendres, i dues setmanes després ja estava competint”, continua Jones, que s’entrenava tres hores al dia amb els Boxers Barcelona, amb qui seria cinc cops MVP de la Lliga. Ara és especialista en comunicació corporativa.
Molta mala sort
Jones va tenir molta mala sort en un moment clau de la seva carrera. “Quan anava a entrar als Barcelona Dragons em vaig trencar la clavícula. En aquell instant es va tallar el meu gran salt, em vaig quedar a mig camí”, reconeix aquest diplomat a ESADE que acabava de publicar 100 historias. 100 yardas (Plaza&Janés), un llibre que ha coescrit amb Javier Gómez, Iker Sagasti i José Antonio Ponseti. “Pot semblar mentida, però és més fàcil arribar a un mite de l’NFL que a un futbolista de Segona Divisió”, defensa.
L’entrevistat és diplomat a ESADE i acaba de publicar ‘100 historias. 100 yardas’
Un tiet futbolista
Nascut a Guinea Ecuatorial, Jones va aterrar a Barcelona amb els seus pares quan tenia dos anys. El seu tiet, Miguel Jones, era un amic íntim de Luis Aragonés i va jugar a l’Atlético de Madrid. L’amor per l’esport li ve de família, i l’estima pel futbol americà, d’un gran amic.
