Jordi Núñez: “Des de l’Observatori Fabra hem fet molts descobriments”

Jordi Núñez de Murga (Barcelona, 1953) és el director de l’Observatori Fabra, la branca científica de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i un dels punts més alts de la ciutat. Des d’aquí es fan observacions astronòmiques amb un telescopi que té més de cent anys, es prenen registres meteorològics i s’estudia la sismologia.

Com va arribar a l’Observatori Fabra?

Vaig entrar-hi el 1979 com a astrònom, i soc director des del 2015, quan encara no havia fet la tesi doctoral i ho compaginava amb les meves tasques de docència. El meu director de la tesi coneixia el director de l’Observatori Fabra, així que li va parlar de mi i vaig poder fer aquí treballs de recerca en paral·lel.

La seva trajectòria professional l’ha passat sempre a Catalunya?

Sí, ho he compaginat amb la universitat, però vaig fer estades a la Universitat de Berkeley i a la Universitat de Yale, als Estats Units, en col·laboració amb col·legues astrònoms fent investigacions.

S’ha centrat sempre en l’astronomia?

Sí, la meva recerca ha estat sempre en aquest camp, tot i que l’Observatori Fabra es divideix en astronomia, meteorologia i sismologia.

Esperava arribar a ser-ne el director?

En certa manera, m’ho veia a venir [somriu].

Per què?

L’anterior director, el doctor Josep Maria Codina va ser-ho molts anys, i ho feia tan bé que la millor opció era que seguís ell. Quan va fer-se gran, ja no va poder continuar i vaig assumir jo el càrrec.

Quines són les seves tasques?

En dues paraules: buscar diners [riu]. L’Observatori és part de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual és una corporació de dret públic. Això vol dir que és un centre privat, però que està regit per la part pública i jeràrquicament depèn de la Conselleria de Justícia, però els fons públics són mínims, així que aconsegueix diners llogant espais i tirant endavant projectes i establint convenis amb entitats diferents.

Posant el focus en la secció d’astronomia, quin contacte tenen amb les universitats i organismes catalans que s’hi dediquen?

Els establim, principalment, a través de l’acadèmia. Per exemple, el telescopi que tenim a la cúpula el fem servir per al manteniment d’alguns catàlegs d’estrelles i per fer una mica de recerca, però sobretot per a les visites d’escolars i adults. També tenim el telescopi robòtic al Parc Astronòmic del Montsec, un projecte que fem amb el Reial Observatori de l’Armada de San Fernando (Cadis). Tenim un conveni amb l’IEEC per operar el telescopi als terrenys de l’Observatori del Montsec.

La convivència, així, és bona?

Sí, molt. Estem en contacte permanent i de fet, l’actual director de l’Observatori del Montsec és company meu a la universitat, i tot queda a casa.

Com diria que està el sector de l’astronomia i l’espai a Catalunya actualment?

Ha avançat molt, ha crescut a través de la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, principalment, i diria que es troba en una situació molt bona per a acollir projectes de tota mena. A més, hi ha molts astrònoms catalans que estan a tot arreu en diferents projectes i investigacions i implicats en iniciatives de l’Agència Espacial Europea i la NASA, existeix un nivell internacional molt alt. Mentre que fa uns anys els astrònoms catalans anaven a altres països a treballar, ara és a l’inrevés.

Què significa, això, per a Catalunya?

És molt bo, però l’estabilització dels llocs de feina és molt complicat, tenir un contracte de feina indefinit és molt difícil. És relativament fàcil obtenir una beca o un contracte postdoctoral si ets bo, el pas cap a l’estabilitat és més complex. Des que jo vaig ser estudiant, es pot haver multiplicat per 10 o 20 el nombre de persones que ens dediquem a qüestions astronòmiques.

I creu que encara es pot multiplicar més?

Sí, i iniciatives com l’impuls del NewSpace per part del govern català ajuden molt. El Govern sempre ens ha donat suport, tot i que sembli difícil, en un país petit com el nostre s’estan duent a terme iniciatives interessants.

El telescopi que hi ha a la cúpula de l’Observatori Fabra és la joia de la corona?

Diria que a l’observatori l’activitat va estar restringida durant molt de temps a les observacions de cossos del sistema solar i hem fet molts descobriments des d’aquí. La seu estava a Vil·la Urània i es van descobrir asteroides, però el més important, amb aquest telescopi, va ser el de l’atmosfera del satèl·lit Tità de Saturn el 1907. Més tard d’haver-se publicat aquest descobriment es va comprovar que era cert que tenia aquesta atmosfera, així que és el més rellevant que hem fet des d’aquí. De fet, a l’entrada de l’Observatori hi ha una placa commemorativa de l’European Science Foundation.

En l’era moderna, hi ha hagut alguna troballa important on s’hi hagi pres part?

Bé, tenim el projecte amb l’Observatori de San Fernando, a Cadis, i ens permetrà fer moltes aportacions i estar en la primera línia d’observació i caracterització d’escombraries espacials.

Són projectes que es couen a foc lent, els d’aquest àmbit?

Afortunadament, som una mica pardalets [riu] i pensem que es pot fer d’una manera més senzilla. Quan vam començar el projecte de San Fernando pensàvem que seria més fàcil, després van aparèixer alguns problemes amb què no comptàvem i vam estar deu anys amb ell.

Des que va començar en el món de l’astronomia, ha canviat molt?

Ha canviat la tecnologia, i amb això varia tot. Quan vaig començar feia observació fotogràfica i em sortia tot velat, aleshores les plaques fotogràfiques tenien una fiabilitat de l’1%, però ara en tenen prop del 90%, imagina. Abans, per exemple, utilitzàvem taules d’algoritmes, però després van arribar les calculadores, i vaig passar d’un ordinador amb una memòria de 2K als ordinadors actuals. El que també ha canviat són els diners que avui en dia es poden destinar a la investigació, i és que l’astronomia sempre ha estat una ciència mimada.

Per què?

Perquè al públic l’atrau molt, així que els governs han invertit diners per a observatoris. Ara, per posar en marxa els satèl·lits que existeixen calen molts diners, i és cert que quan inverteixes un euro en l’espai, el retorn és molt bo, però cal temps per aconseguir-ho.

Quines activitats de les quals fan a l’Observatori Fabra tenen més demanda?

Les principals són les visites de les escoles, a les quals tinc molt afecte. Aquí, fan una visita guiada i els nens queden encantats de totes les activitats de sismologia, astronomia i meteorologia que els oferim. Cada any rebem uns 10.000 escolars, mentre que als adults els oferim visites diürnes i nocturnes, que complementem amb els sopars amb estrelles.

Funcionen bé, aquests sopars?

Sí, duren uns quatre mesos i són molt complets, perquè van acompanyats per una conferència relacionada amb la ciència, i es puja a la cúpula. Ve força gent, unes 80 persones per sopar, així que hi passen uns 10.000 visitants cada temporada.