La pastisseria Foix de la plaça de Sarrià. Foto: Arxiu
El 19 de març de 1923, s’inaugurava a la plaça de Sarrià la nova pastisseria Foix, un negoci familiar que ja funcionava des del 1886 al carrer Major de Sarrià. El poeta J.V. Foix, fill dels fundadors, es va fer càrrec del segon establiment amb la seva germana Carolina i hi va instal·lar el seu despatx. Per allà passarien, doncs, les seves amistats, entre les quals hi havia personalitats de la talla de Salvador Dalí, Joan Miró, Josep Pla o Josep Maria de Sagarra. Tot això ho recorda, cent anys més tard, el president de la Fundació J.V. Foix, Jordi Madern, que va prendre el relleu del poeta al capdavant de la pastisseria el 1968 i que en continua sent el gerent.
L’obertura a la plaça de Sarrià va suposar un canvi per al negoci. Mentre que a la botiga del carrer Major de Sarrià els clients eren “el paleta, el fuster i la modista del poble”, explica Madern, a la plaça de Sarrià el perfil de compradors era diferent. “En aquella època, Sarrià era un poble petit, però començava a haver-hi molts barcelonins que venien a estiuejar a les torres del passeig de la Bonanova”, apunta Madern. Aquests senyors i senyores benestants no es deixaven veure gaire per la pastisseria, sinó que hi enviaven la minyona, la cuinera o el xofer a recollir les comandes.
Parent i admirador de Foix
Jordi Madern parla de J.V. Foix amb admiració, però també amb l’estima i la proximitat d’un parent que el va conèixer de prop. La seva mare era cosina de Foix, de manera que el seu parentiu amb el poeta és el que s’anomena nebot valencià. Als anys cinquanta, quan només tenia 15 anys, Madern va arribar a Sarrià des del seu poble natal, Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), on el seu pare era flequer. Va començar a treballar a la pastisseria amb Foix i va tenir la sort d’endinsar-se en el seu món. “Quan anava a dinar a casa seva em podia trobar, per exemple, en Carles Riba. Això va ser una escola molt important per a mi”, admet.
Jordi Madern guarnint mones de Pasqua, com feia el seu tiet, J.V. Foix. Foto: Foix de Sarrià
Si bé Foix no feia de pastisser –el seu veritable ofici, el de poeta, ja li robava prou temps– sí que era l’ànima del negoci. Passava molt de temps a la pastisseria i tenia gust per decidir si els dolços eren prou bons. A més, com que viatjava força, portava productes i idees de països com França o Itàlia. Precisament, la importació de productes de fora esdevindria una de les senyes d’identitat de can Foix. En aquest sentit, Madern destaca que va ser “de les primeres pastisseries de l’Estat a fer panettones”.
Per descomptat, això no ha anat mai en detriment de les tradicions catalanes. Les mones de Pasqua de la Foix, entre altres elaboracions autòctones, tenen un gran prestigi. I a J.V. Foix li encantava guarnir-les. “Amb 80 anys, encara s’encarregava d’arreglar-les. S’hi estava fins passada la mitjanit i gaudia com un nen”, relata Madern, que ajudava el seu tiet tot i haver-se llevat a les sis. Sembla que aquesta passió per les mones ve de família: als seus 85 anys, el mateix Madern les continua decorant amb delicadesa.
