Imatge de la família Planas a la finca Cal Negre a principis del segle XX. Foto cedides
Costa d’imaginar una Barcelona rural on Sarrià i les Corts no formin part de la ciutat i que el paisatge no tingui res a veure amb el que coneixem ara. Una ciutat que ara està connectada de dalt a baix, del mar a la muntanya per carrers, autobusos i metros, i no pas separada per una carretera envoltada de masies i finques dedicades al món rural.
En Josep Lluís Campa Planas, fill d’en Francisco Campa i Isabel Planas, explica la vida de la família de la seva mare vivint en una masia que tocava paret amb paret amb l’antic camp de futbol de l’Espanyol de Sarrià. Es tracta de la masia Cal Negre, una explotació agrícola ubicada a l’antiga carretera de Sarrià, la que ara és l’avinguda de Sarrià, amb el número postal 122, que va estar funcionant molts anys dedicant-se al conreu preferent de verdures i algunes fruites fins a l’any 1945.
Vida rural a la ciutat
La família Planas ja vivia a la masia Cal Negre des de finals del segle XIX, abans dels primers canvis urbanístics. Tot això es pot explicar per què Campa Planas va fer un treball de recollida de documents de la família per relatar la història que van viure a la finca. “El meu avi era el masover des de finals del segle XIX, però és que el meu besavi, Francesc Planas, va ser qui va heretar la condició de masover del seu sogre”, explica.
Així, la família va viure durant molts anys de l’explotació de l’hort de la finca al que ara seria “el bell mig de Sarrià”. Des de llavors, segons explica en Josep Lluís, les generacions que el van anar succeint van explotar Cal Negre i ho van fer podent viure “còmodament”.
Una altra de les particularitats de la ubicació de Cal Negre, a més de ser al costat del camp de l’Espanyol, és que també era a tocar de la Clínica Cocharan, un edifici que, tot i la urbanització de la zona anys més tard, continua en funcionament. “Em resulta molt curiós veure com el paisatge ha canviat tant, però la Cocharan continua. És com si al passat ja hi hagués un tros de l’actualitat”, diu.
I és que aquest edifici ha cobrat certa importància per a la família. És per això que el net de masovers encara afegeix que la clínica Cocharan és una manera de “mantenir viu” el record de la seva família i també el record de “la vida rural a la ciutat”. “Veure un hort tan gran al costat de la Cocharan és molt curiós”, conclou en Josep Lluís. I és que llavors era normal que el paisatge fos de camp i no de ciutat en una zona on les finques i les masies dominaven el paisatge.
Una imatge actual de l’antiga ubicació de la finca. Foto d’arxiu
El moment de dir adéu
La masia Cal Negre es va enderrocar el 1945, un any més tard de la mort del seu avi i quatre anys abans que en Josep Lluís nasqués. A més de la pèrdua familiar, un dels motius que van provocar la desaparició de la masia, segons l’opinió de Campa Planas, és que a l’estadi de l’Espanyol s’hi va construir la tribuna sobre la grada que ja existia i que tocava amb la finca. A més, l’arribada de la urbanització amb la construcció del cinturó de Mitre, diu, va ser un altre factor de pes.
Però el fet més important perquè s’enderroqués la masia va ser que, amb la mort del seu avi, ningú va continuar fent de masover i explotant l’hort per viure, ja que la seva mare es dedicava a altres feines. En aquest sentit, en Josep Lluís explica que tenen una teoria familiar basada en suposicions que diu que “per com era la societat llavors”, si la seva mare hagués estat un home, potser haurien continuat vivint allà. “En aquell moment les dones no feien aquesta mena de feines, sinó que anaven a la botiga i el mercat, i per això no va fer mai de masovera”, relata.
