Al número 5 del carrer Berlinès, ben a prop de la Ronda del General Mitre, que separa els barris de Sant Gervasi-Galvany i les Tres Torres, s’alça una construcció de sis plantes molt singular. És l’Edifici Alhambra (originalment Vil·la Alhambra), una casa que reprodueix de manera molt fidel diferents espais d’aquest emblemàtic edifici situat a Granada que era la fortalesa que allotjava el rei i la cort del Regne de Granada en l’època nassarita.
Hi ha diverses versions que expliquen l’origen d’aquesta casa. La primera diu que l’edifici va ser construït per l’arquitecte Domènec Ballet i Nadal el 1875, quan Sant Gervasi de Cassoles encara no formava part de la ciutat. El perquè de la seva construcció respondria a una història d’amor. Un empresari de la capital alemanya (hipòtesi justificada pel nom del carrer que acull l’edifici) va traslladar-se a Barcelona amb la seva esposa. La dona, granadina, sentia nostàlgia de la seva terra però no hi podia tornar. El seu marit li va fer un regal, la Vil·la Alhambra, portant artesans àrabs que van treballar marbres, columnes i parets.
Per altra banda, la segona versió de la història explica que Josep Castelló i Galvany, el propietari de moltes hectàrees de l’antic municipi de Sant Gervasi, va vendre part d’uns terrenys a un senyor estranger que estava enamorat de l’enorme edifici granadí, el qual acabaria fent-ne una rèplica al poble.
Per últim, la tercera versió assegura que va ser el mateix Castelló i Galvany qui va ordenar que es construís la Vil·la Alhambra, sumant-se a la moda que s’havia estès arreu del país per aquest tipus de construccions.
FIDELITAT EN ELS DETALLS
La voluntat de portar l’Alhambra a Sant Gervasi no es queda només a la façana, en la qual criden l’atenció els arcs de les finestres, recreats fidelment. A la part frontal de l’edifici es poden apreciar les empremtes del pas del temps amb la combinació de l’ús de finestres de fusta (originals) i d’alumini (fruit de les reformes que s’han fet) i les diferents tonalitats de pintura, especialment vermella i groga, que s’han emprat.
L’interior de l’Edifici Alhambra també presenta els elements característics de les construccions inspirades en l’art àrab. Les escales de l’entrada estan fetes amb marbre blanc i a continuació hi ha un portal ple d’arcs, columnes, marbres i parets ricament decorades. Aquests elements també són presents a les zones comunes de les diferents plantes de l’edifici.
L’art àrab, present a la ciutat
L’Edifici Alhambra no és un cas aïllat. A finals del segle XIX i principis del segle XX, a banda de la irrupció del modernisme, va sorgir a l’estat espanyol un moviment artístic que s’inspirava en l’art àrab, conegut com a neomudèjar.
En aquests anys van aparèixer a Barcelona edificis com les places de braus Arenas (1900) i Monumental (1914). També al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, a la Bonanova, hi ha la Casa Roviralta (1913), obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Anteriorment havia estat una masia on vivien frares de l’orde dels dominics.
Un altre exemple d’aquesta arquitectura és la Casa Mercè Pastor de Cruïlles (1903), que va construir Josep Puig i Cadafalch, figura clau del modernisme.
