Foto: PSC
Liderar un districte de Barcelona, en aquest cas Sants-Montjuïc, on viuen al voltant de 180.000 persones, és com ser l’alcalde o l’alcaldessa d’una ciutat mitjana. Aquest és el nou repte que afronta Raquel Gil, que fa pocs dies va ser nomenada nova regidora santsenca després de l’estrena del govern socialista de la ciutat, amb l’alcalde Jaume Collboni al capdavant.
Gil, veïna de la rambla Badal, i que el darrer mandat va ser la comissionada de Promoció de l’ocupació i polítiques contra la precarietat de l’Ajuntament, té un currículum professional relacionat amb les polítiques socials. Ara aterra en una zona de la ciutat que, sobretot per la seva dimensió, requereix una dedicació molt gran i on els reptes per afrontar es pot dir que gairebé no s’acaben. I és que, deixant de banda qüestions més agraïdes, com ara assistir a la Festa Major de la Marina –on entres altres coses es fa un magnífic concurs de paelles–, cosa que Gil va fer fa pocs dies, al damunt de la taula de la regidoria hi ha projectes d’envergadura per afrontar durant aquest mandat.
Gil haurà d’afrontar reptes com Can Vies o les reformes de la Fira i de les Tres Xemeneies
Si fem una llista d’aquests reptes, és fàcil que de seguida sigui força llarga. El futur de Can Vies, la reforma de les Tres Xemeneies, el Pla de Barris del Poble-sec, les queixes al mateix Poble-sec per l’oci nocturn i el soroll, la transformació de llocs com el recinte firal de la plaça Espanya o de Can Batlló, la revitalització de Montjuïc, la reforma del parc de l’Espanya Industrial, mantenir l’aposta dels darrers anys per fer de la Marina un barri referent, combatre la problemàtica i els efectes dels desnonaments, el suport al petit comerç o les obres de l’estació de Sants i el seu entorn.
D’aquesta llista, el que sens dubte pot acabar sent un problema és el futur de Can Vies. Tot i que durant els vuit anys de Colau, la política de l’Ajuntament va ser la de deixar de banda la qüestió, tard o d’hora s’haurà de decidir què passa amb aquest espai. Poc abans de les eleccions, l’ara alcalde Collboni afirmava a Línia Sants que “Can Vies va ser una de les pitjors herències de Xavier Trias com a alcalde” i l’acusava de “generar un gran conflicte i acabar cedint a les demandes dels okupes”. “Si soc alcalde, això no passarà”, afegia Collboni.
Més enllà de Can Vies, si ens fixem en la transformació de Can Batlló, Gil haurà de complir la promesa que Collboni feia en la mateixa entrevista, quan va assegurar que “la intenció és acabar el parc aquest 2023” i, també, garantir que el Poble-sec rebi la inversió prevista d’11 milions d’euros previstos en el marc del Pla de Barris.
Membre de la UGT i defensora de les dones i dels immigrants
PERFIL | Raquel Gil és una de les cares menys conegudes del nou govern socialista. Va ocupar el número 10 a la llista per a les eleccions municipals, cosa que vol dir que va ser la darrera integrant de la candidatura a entrar al consistori, ja que el PSC va obtenir 10 regidors.
Gil és llicenciada en Dret per la UB i té un postgrau en Estudis Internacionals, especialitzada en la Unió Europea. Entre el 2016 i el 2019 va ser directora de l’àrea de Drets de Ciutadania i Polítiques Socials de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i també ha treballat al sindicat UGT des de la secretaria de suport a les persones aturades, a l’àrea d’Igualtat i Polítiques Socials i de Dona i Igualtat.
A banda, també va presidir l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) i va ser membre de la Comissió d’Igualtat del Consell de Relacions Laborals, de la permanent de l’Institut Català de les Dones i del Consell Tècnic Econòmic i Social, on va ocupar la vicepresidència entre el 2012 i el 2013.
En la línia del seu compromís amb els drets socials és interessant recordar unes paraules que Gil pronunciava el 2020 en una entrevista al Diari del Treball, poc després de l’esclat de la pandèmia, sobre la possbilitat d’un salari mínim de ciutat. “Quan diem que el salari mínim de Barcelona hauria de ser de 1.200 euros i escaig euros estem posant una referència, però també fem evident com d’insostenible és viure amb segons quins salaris en aquesta ciutat. Hi ha molta gent que no està cobrant prou per viure”.
