El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves de 15 a 35 anys. Foto: Arxiu
Els efectes més evidents de la pandèmia han quedat enrere. Aquest estiu, per exemple, ha estat el primer sense restriccions per poder viatjar arreu del planeta. Malgrat això, i tal com ja s’apuntava en els primers compassos de la crisi sanitària, hi ha conseqüències que es començaran a veure amb el temps i que tindran un impacte tristament notable.
Una d’elles és la que es refereix a la salut mental, la infància i el jovent. Segons apunten des de l’Institut Infància i Adolescència, un organisme en el qual participen l’Institut Metròpoli i l’Ajuntament de Barcelona, “el suïcidi entre les persones adolescents i joves de 15 a 35 anys ja és la primera causa de mort en aquesta franja d’edat a Catalunya”. Així mateix, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que aquest és el problema més gran de salut pública d’Europa.
Es tracta, doncs, d’un problema que es va visibilitzar amb la pandèmia, però que, com afirmaven en declaracions al diari Línia des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), fa temps que preocupa. “La pandèmia ha servit per visibilitzar un problema que ja tenim des de fa anys”, explicaven des de l’organisme nacional per afegir que aquest problema “té a veure amb una joventut que viu uns alts nivells d’estrès, que té por del futur i que en moltes ocasions se sent estigmatitzada”. “Des que som petits ens manca molta educació emocional que ens porti a afrontar els problemes, i alhora vivim en una societat on s’individualitza el dolor”, sentenciaven des del CNJC.
Suïcidi i joves a Barcelona
Si ens centrem en la capital catalana, les xifres indiquen que la ciutat segueix els patrons globals. Des de l’Institut Infància i Adolescència mitjançant dades de l’Observatori 0-17 BCN assenyalen que, “mentre que l’any 2019 hi va haver 89 noies i 22 nois menors de 18 anys atesos en el programa Codi Risc Suïcidi, l’any 2021 van ser 274 i 64 respectivament, és a dir, gairebé el triple de noies i prop del doble de nois”. Aquest augment preocupant de joves i d’adolescents atesos es va produir en els moments centrals de la pandèmia. Tot i això, des de l’organisme asseguren que l’any 2022 les xifres han estat inferiors, amb 258 nois i 53 noies atesos al programa. Sigui com sigui, són registres molt més elevats que els d’abans de la pandèmia.
Els nois i noies amb idees suïcides han augmentat, doncs, però, malgrat això, les temptatives i les morts per suïcidi són menys. “En el cas de l’adolescència, el 2021 8 infants i adolescents (6-17 anys) han estat víctimes de temptativa de suïcidi a Barcelona, mentre que entre els adolescents de 10 a 19 anys, el 2020 i el 2021 es van produir 3 morts per suïcidi cada any”, enumeren des de l’institut tot citant l’observatori.
Preocupació i solucions
Davant d’aquestes xifres, que a ulls de l’Institut Infància i Adolescència suposen una “intensificació de les ideacions i de casos atesos”, la Xarxa dels Drets de la Infància assenyala que és important “obrir la reflexió i maximitzar les possibilitats de prevenció”.
És per aquest motiu que la mateixa xarxa -un organisme ,format per una vintena d’associacions i institucions- ha elaborat un manifest per a la prevenció i l’abordatge del suïcidi en la infància i l’adolescència que es donarà a conèixer el pròxim 13 de setembre. En l’acte de presentació es detallaran els recursos per a cada fase del protocol contra el suïcidi, és a dir, la prevenció, la detecció i l’actuació. “La guia incorpora les claus per reconèixer els diferents nivells d’alerta, identifica objectius pedagògics i proposa activitats concretes per a la fase d’actuació, especialment centrades en el treball amb el grup-classe”, afirmen des de la Xarxa dels Drets de la Infància.
Una nova manera de mirar
Sovint s’intenta combatre el suïcidi des de les seves conseqüències més mortíferes. Tanmateix, des de la Xarxa dels Drets de la Infància consideren que el suïcidi és “la punta de l’iceberg d’un profund malestar que moltes vegades es gesta durant la infància”. “Aquest malestar està creixent a tots els contextos socials, inclosos els de més benestar econòmic, tot i que creix en grau més alt en els contextos amb més vulnerabilitat social”, diuen.
Així doncs, si fins ara l’enfocament del suïcidi es feia des de la salut mental, actualment “toca abordar el fenomen del suïcidi des d’una mirada psicosocial i amb un enfocament comunitari”. “Cal posar damunt la taula la necessitat d’un nou paradigma en la mirada envers el suïcidi i les ideacions suïcides a l’adolescència”, expliquen des de la xarxa.
Amb aquesta perspectiva, diuen des de la xarxa, es podran produir dos canvis. Per una banda, comprendre que la prevenció del suïcidi ha de començar des de la infància, perquè “l’efecte acumulatiu de factors de risc pot empitjorar la salut mental a l’adolescència i joventut”, i, de l’altra banda, tenir en compte altres factors més enllà dels individuals, com ara “els privilegis o les dinàmiques d’opressió social, que condicionen la probabilitat de tenir ideacions suïcides o intents de suïcidi o de no tenir-les”, sentencien.
