Durant els cinc primers mesos del 2020 es van produir més suïcidis que en tot el 2019. Foto: Arxiu
Fa temps era un tema tabú. Després va convertir-se en un tema recurrent en cròniques sensacionalistes que només s’interessaven pel com i el qui. Avui dia, per fortuna, són pocs els mitjans de comunicació que encara parlen del suïcidi des de la morbositat. “Tothom pot tenir idees suïcides, a tots ens pot passar i per això n’hem de parlar obertament, sense que sigui un tabú”, afirma Enric Armangou, psiquiatre i responsable de salut mental del Telèfon de Prevenció del Suïcidi.
Encara que costi, cal parlar del suïcidi, més encara quan el pròxim 10 de setembre se celebra el Dia Internacional per la Prevenció del Suïcidi i quan aquest tipus de mort és la més freqüent de les defuncions per causes no naturals a Catalunya. De fet, és la primera causa de mort entre els homes de 15 a 44 anys a la ciutat de Barcelona i la segona causa entre les dones, després del càncer de mama.
Més xifres
El 2019, i a tot el territori, van suïcidar-se 248 persones. A la demarcació de Barcelona es van treure la vida 157 persones: 102 homes i 55 dones. La primera xifra supera per poc les defuncions que es van produir a les carreteres catalanes el mateix any: 242. Amb tot, no cal anar gaire lluny en el temps per trobar-nos una època en la qual les morts per accidents de trànsit superaven els suïcidis. El 2004, per exemple, 571 persones van morir en accidents de trànsit a Catalunya.
Per què s’ha invertit aquesta tendència? Més enllà de les millores en la seguretat viària, els números demostren que el suïcidi és un tema que encara s’ha de tractar. Per a Armangou, si s’han convertit en la primera causa de mort no natural a casa nostra és pel tipus de societat en què vivim. “Ens diuen que hem de ser feliços constantment, se’ns ven la idea cínica que tothom és feliç, però en realitat la gent, a nivell personal, té moltes dificultats”, considera el psiquiatre. “Ens costa compartir el patiment amb els altres, però estar malament no és una bogeria i tots ens podem sentir malament en algun moment de la nostra vida”, afegeix.
El 2019, i a tot el territori, van suïcidar-se 248 persones. A la demarcació de Barcelona es van treure la vida 157 persones: 102 homes i 55 dones
En aquest sentit, Armangou recomana contactar amb algun expert o trucar al Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 925 555) a qualsevol persona que tingui idees suïcides. “Al nostre servei ens trobem casos de tota mena”, diu. “Vaig atendre un noi que havia tingut una decepció molt gran amb la seva companya i tenia ganes de matar-se, per exemple. També va trucar-nos una noia que havia intentat suïcidar-se temps enrere saltant d’un pont i va decidir posar-se en contacte amb nosaltres perquè en aquell moment estava caminant cap a un altre pont i es va angoixar molt”, explica Armangou.
El servei del qual és responsable té per objectiu escoltar les persones que truquen i allunyar-les del perill immediat. “Una noia de 17 anys ens va trucar perquè el seu nòvio l’havia deixat i estava desesperada, vam xerrar amb ella fins a descobrir que estava a casa i que la seva mare era en una altra habitació”, relata el psiquiatre.
Segons Armangou, en el 99% de les trucades, a l’altra banda del telèfon hi ha persones que no volen morir i que en realitat volen “deixar de patir”. “El suïcidi és una decisió eterna per un problema temporal”, sentencia amb una frase que és un lema del servei.
La pandèmia
Només entre el gener i el maig del 2020, és a dir, durant els primers mesos de la pandèmia i amb el confinament, les xifres de suïcidis a Catalunya van ser similars a les de tot l’any 2019. 217 persones es van treure la vida a tot el país, 153 a la demarcació de Barcelona (de les quals 113 eren homes i 49 dones).
Tot i que manquen estadístiques de tot l’any, altres indicadors fan bona la tesi: la pandèmia ha fet augmentar el nombre de suïcidis. “En el cas dels infants i els joves, el nombre d’intents de suïcidi ha augmentat un 20%, i ara el 28% de les trucades que atenem són de menors de 25 anys”, diu Armangou.
A la ja complicada situació d’ansietat generalitzada cal afegir-hi altres detonants. “La pressió al sistema sanitari, que s’ha bolcat a fer front a la Covid-19, ha tret recursos als serveis de salut mental”, considera l’expert. Caldran, doncs, recursos i fer de la nostra societat un lloc on la tristesa no estigui mal vista perquè el suïcidi deixi de ser la primera causa de mort a Catalunya.
