Ana Alba (PSC) va rellevar Enric Llorca a Sant Andreu el 2021 i ara afronta els seus primers comicis com a candidata. Foto: Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
El Montserratí és un territori majoritàriament d’esquerres, tal com s’aprecia si es dona un cop d’ull als seus consistoris, on el PSC és la principal força. En aquest darrer mandat, els socialistes han estat al capdavant de les alcaldies de Sant Andreu de la Barca, Esparreguera, Abrera i Sant Esteve Sesrovires. A Olesa de Montserrat l’alcaldia ha estat per al Bloc Olesà, mentre que la de Collbató l’ha ostentat ERC, on té majoria absoluta. Les úniques excepcions són les batllies de Junts a Castellví de Rosanes (on el partit es presenta com a Endavant) –hi governa amb els socialistes– i Martorell, on la força de Xavier Fonollosa és indubtable.
En aquest escenari, però, cal tenir en compte que el PSC no ha governat en solitari a cap de les localitats del Montserratí, ni tan sols a Abrera, on té majoria absoluta però ha compartit govern amb ERC, una formació que vol continuar creixent arreu. A Sant Andreu, en canvi, governa amb Ciutadans, a Esparreguera amb els comuns i a Sant Esteve amb Ara Sant Esteve i Ciutadans. L’objectiu dels socialistes als municipis on no va quedar lluny de la majoria absoluta, com a Sant Andreu i Esparreguera, és aconseguir-la ara, tot i que el repte no és senzill. En el cas de Sant Andreu caldrà veure el paper de l’alcaldessa Alba, que es presenta per primer cop a les eleccions després de rellevar Enric Llorca el 2021.
També cal apuntar que la previsible davallada de Cs pot fer créixer una mica les possibilitats del retorn de les majories absolutes del PSC, especialment a Sant Andreu de la Barca, on el 2019 els socialistes van quedar-se a un sol regidor de poder governar en solitari.
Les esquerres s’organitzen
L’espai electoral a l’esquerra dels socialistes històricament sempre ha estat fragmentat, també en les eleccions municipals. La divisió dels partits perjudica la seva representació, sigui per aconseguir el percentatge mínim per entrar als ajuntaments o per sumar forces a l’hora d’obtenir regidors. Enguany, sembla que hi ha hagut voluntat per modificar la dinàmica habitual.
El cas més destacat és el pacte entre el Bloc Olesà, que governa a Olesa de Montserrat, i la CUP per presentar-se en coalició. Després de quatre anys arribant a acords, han decidit configurar una candidatura plegats per obtenir més representació. A més, canvien el candidat i l’aposta actual és per Jordi Martínez.
Cal veure fins a quin punt pot beneficiar el PSC la més que probable davallada de Ciutadans
Tot i que en el cas d’Abrera no té responsabilitats de govern, la nova candidatura d’Alternativa En Comú repeteix el patró d’unir una plataforma municipal, com ho era Alternativa d’Abrera, amb un partit polític, com ho són els comuns. La intenció també seria sumar forces aprofitant la similitud ideològica i de programes.
Per últim, hi ha les diferents opcions de Sant Andreu de la Barca. En aquests comicis, Podem i l’espai dels comuns es presenten en una mateixa llista: Sant Andreu de la Barca En Comú Podem. El 2019, en canvi, Podem i els comuns van presentar dues candidatures separades, el que va fer que els comuns no assolissin representació i es perdessin 380 vots, que representaven un 3,2% del total. L’objectiu seria evitar que això torni a passar.
Amb tot, Sant Andreu de la Barca ja tenia el precedent d’ERC, que en les últimes eleccions es va presentar sota el paraigua de Fem Sant Andreu conjuntament amb la plataforma Vecinos por el Cambio. Així mateix, per als comicis del 28M també hi inclouen Esquerra Unida i Alternativa.
Les novetats
El 2022, Castellví de Rosanes va superar la xifra dels 2.000 habitants, el que comporta que en el pròxim mandat passarà d’un ajuntament de nou regidors a un d’onze. Enguany, s’hi presenten quatre partits, com també ho van fer el 2019. L’única diferència és que Cs, que no va obtenir representació, ja no hi és i ara hi haurà l’opció de Vox, amb Rubén Muñoz al capdavant.
Pel que fa a Endavant (Junts), es torna a presentar l’alcalde Adrià Camino com a cap de llista, mentre que pels socialistes repeteix Vicky Castellanos, que també forma part del govern municipal. Per la seva banda, Fem Poble ERC Castellví presenta una nova alcaldable: Anna Gil.
Junts, que governa a Castellví com a Endavant, ho té difícil per créixer a la resta de municipis
Una altra curiositat d’aquest 28M és que a Sant Esteve Sesrovires, amb menys de 8.000 habitants, es presenten deu llistes diferents per cobrir el lloc de tretze regidors. De fet, el 2019 ja van superar el seu propi record amb nou propostes polítiques, i ara encara en sumen una més.
En els últims comicis, sis partits van aconseguir representació: ERC, PSC, Ara, Cs, Alternativa i els comuns. En el cas dels dos últims partits, van estar a menys de 35 vots de quedar-se fora, així que ara caldrà veure si són capaços de mantenir-se al consistori.
I Martorell?
En l’anterior edició de Línia Nord es va abordar a fons el panorama electoral de Martorell. Podeu recuperar l’edició en qüestió en PDF i l’anàlisi completa en format digital al web linianord.cat.
Els resultats del 2019
Fa quatre anys, les localitats on hi va haver majoria absoluta van ser Collbató (ERC); Abrera, on el PSC es va imposar còmodament però, tot i no necessitar-ho, va fer un pacte de govern amb ERC; i Martorell, on Xavier Fonollosa (Junts) va obtenir 12 regidors.
Més enllà d’aquestes tres realitats, cal recordar els resultats ajustats de Sant Esteve, on ERC es va imposar per només un regidor al PSC però no va poder governar; la rotunda victòria del PSC a Esparreguera amb 9 regidors, seguit d’ERC amb tres; i el còmode triomf socialista (10 regidors) a Sant Andreu.
A Castellví, per la seva banda, la victòria va ser per a Junts, sota la marca Endavant, amb 4 regidors, mentre que a Olesa, la formació més votada va ser el Bloc Olesà, que va arribar fins a la xifra de 8 regidors. / Foto: Ajuntament d’Abrera
La campanya electoral
La campanya electoral ha estat marcada per la impugnació provisional de la llista Junts per Esparreguera-Ara Pacte Local, que tot i que al final la justícia els permet presentar-se, durant els dies previs a la campanya semblava que no podrien fer-ho.
La polèmica va tenir lloc perquè la coalició Esparreguera 2031 Junts va impugnar-la als jutjats perquè el nom podia generar confusió amb la seva candidatura. La llista impugnada va presentar a contrarellotge un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, que li va donar la raó i que finalment li permet concorre al 28M.
La majoria de la resta de partits van defensar que la llista Junts per Esparreguera-Ara Pacte Local pogués concórrer a les eleccions. Coincidien que la justícia no havia de privar-los del dret a participar en uns comicis. / Foto: Junts per Esparreguera
Possibles pactes
El 2019, el PSC va tenir, en alguns municipis, la possibilitat de pactar amb Cs per aconseguir l’alcaldia, però la previsible davallada d’aquesta formació farà molt més difícil que aquest cop els taronges siguin decisius per formar governs. En aquest cas, els socialistes hauran d’optar per aconseguir majories mirant a la seva esquerra, sigui amb ERC, els comuns o amb candidatures municipalistes. Uns pactes que poden ser més probables que no pas les majories absolutes, tot i que n’hi podria haver alguna.
Per altra banda, a Olesa, el fet que el Bloc Olesà es presenti en coalició amb la CUP en principi dificultaria una repetició de l’actual pacte de govern amb Junts. De fet, l’objectiu de la unió entre les dues opcions polítiques és poder sumar més representació i així poder prescindir dels seus actuals socis. / Foto: Ràdio Olesa
Martorell: guanyarà Fonollosa, però com?
