Xavier Fonollosa després de guanyar les eleccions del 2019 amb majoria absoluta. Foto: Twitter (@xavifono)
Martorell és l’única ciutat del Baix Llobregat on no governa l’esquerra. Les municipals són les eleccions per excel·lència on es vota la persona, i en això Xavier Fonollosa, actual alcalde de Junts per Martorell (JxM), ha sabut jugar les seves cartes. Com també ho va fer el seu predecessor, Salvador Esteve. Sigui com sigui, aleshores CiU i ara Junts han estat els partits més votats a les eleccions municipals de Martorell des del 1987.
L’actual mandat s’ha caracteritzat per la construcció del barri de la Sínia, la reforma del passeig Catalunya i la creació de la rambla de Pep Ventura. Tres obres que han servit per pacificar l’espai públic. Però de cara als ciutadans no s’acaba aquí l’acció de govern.
Només en els últims 13 mesos han visitat Martorell artistes com Rosario Flores, Ana Mena, Alaska, Índia Martínez, Buhos, El Sevilla o Mario Vaquerizo. I, en les dues festes anuals de Flaixbac, també s’ha pogut gaudir de concerts de Miki Núñez, The Tyets, La Pegatina o Vicco. Tot plegat en una localitat coneguda per no oferir grans opcions d’oci nocturn. A més, també s’han estrenat les festes Nau#2 Sessions per al jovent.
ERC no sembla estar per la labor de pactar amb Fonollosa, en el cas que necessités el seu suport
Un estudi de la UOC, publicat l’any passat, havia arribat a la conclusió que com més despesa feien els ajuntaments en l’organització de les festes durant l’any previ a les eleccions, millor resultat obtenia el partit de govern. L’increment de vots podia arribar fins al 2,5%. Per fer-ho, van analitzar i comparar els comicis del 2011 i del 2015. Ara mateix, però, és evident que no es pot saber si l’aposta per portar grans noms de la música tindrà alguna relació amb els resultats electorals. Amb tot, cal destacar que Andreu González, regidor de Cultura aquest mandat, no figura a les llistes de Fonollosa per als comicis.
Sigui com sigui, tot apunta que l’equip de l’alcalde tornarà a guanyar les eleccions a Martorell. El 2019, JxM va poder deixar de banda ERC, que havia estat el seu soci de govern durant els quatre anys anteriors, gràcies a aconseguir 12 regidors, que li van suposar la majoria absoluta. Ara caldrà veure si la revalida.
Més enllà de Fonollosa
La diferència més clara respecte a les últimes municipals és que les tres esquerres han fet un canvi en el seu cap de cartell. Pel que fa al PSC, s’hi presenta Javier González; per Movem Martorell (MM), Laura Ruiz; i per ERC, Souli Messaoudi. El fet distintiu amb altres comicis és que els republicans presenten un perfil molt diferent del d’altres anys, en un context que també ha canviat.
El 2015, quan el partit de Fonollosa i ERC van fer un pacte de govern, qui hi havia al capdavant era Adolf Bargués, en un període previ als fets d’octubre del 2017. Així, els republicans van donar l’alcaldia a Convergència i Unió, tot i que els números haurien fet possible un tripartit amb el PSC i MM. L’aritmètica i el context del moment, és clar, eren diferents.
L’ampliació de l’Hospital i les condicions dels treballadors han condicionat el mandat
Però Messaoudi no sembla estar per la labor de pactar amb JxM, en el cas que necessitessin el seu suport. Part de la campanya dels republicans, com també la de MM, s’ha centrat especialment a denunciar la situació de l’Hospital i assenyalar l’alcalde per, a parer seu, no responsabilitzar-se’n.
La sanitat, de fet, és un dels grans temes dels últims mesos. Les manifestacions dels treballadors de l’Hospital per la manca de personal i el tancament del centre de parts naturals per falta de llevadores han posat a l’epicentre del debat públic els defectes del sistema sanitari.
L’ampliació de l’Hospital hauria de ser completada d’aquí a deu anys, però els treballadors ja van advertir que és insuficient. Des del PSC demanen que es restableixin les urgències nocturnes al CAP i que s’hi augmenti el Servei de Pediatria, cosa que serviria perquè la gent no hagués d’acudir sempre a l’Hospital.
La divisió de la dreta
La dreta espanyolista, fins ara representada per Ciutadans i pel PP, té presència a l’Ajuntament de Martorell des del 1995, però després del 28 de maig això podria canviar.
El PP ja va quedar-se sense representació al consistori el 2019. De fet, el seu regidor va ser substituït pel de Ciutadans. En aquestes eleccions, però, s’hi suma la irrupció de Vox, fet que podria provocar la divisió del vot espanyolista i, per tant, que cap de les tres opcions polítiques arribi al 5% necessari per aconseguir un regidor.
La dispersió de vot afavoriria, de retruc, la força més votada, i aquest és, també, un dels vents a favor amb els quals compta Fonollosa i el seu equip per revalidar la majoria absoluta que van assolir fa quatre anys. Queden poques setmanes perquè sortim de dubtes.
I la resta del Montserratí?
En la pròxima edició en paper de Línia Nord s’abordarà el panorama electoral de la resta del Baix Llobregat Nord.
Els resultats del 2019
Xavier Fonollosa, al capdavant de Junts per Martorell (JxM), va obtenir la majoria absoluta que el partit havia perdut amb la retirada de Salvador Esteve. La del 2019 va ser una gran victòria que li va donar 12 dels 21 regidors possibles i que li permetia prescindir del suport d’ERC, que havia sigut el seu soci de govern durant els quatre anys anteriors. Els republicans, de fet, van perdre un regidor després d’aliar-se amb JxM, i el 2019 van passar de tres a dos.
El PSC, en canvi, va mantenir-se com a cap de l’oposició amb els mateixos quatre regidors del 2015. Movem Martorell, per altra banda, va perdre la meitat dels regidors i va haver de conformar-se amb dos representants. Amb tot, les últimes eleccions van ser el primer cop que Cs va aconseguir presència a l’Ajuntament. En aquest cas, a costa del tradicional regidor del PP. / Foto: Twitter (@xavifono)
La campanya electoral
Les protestes dels treballadors de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell per la manca de personal han protagonitzat els mesos previs a la campanya electoral. A més, cal sumar-hi el tancament del centre de parts natural, que era un referent a tot l’Estat, per la falta de llevadores. Tot plegat ha fet que els partits de l’oposició denunciessin la situació, proposessin alternatives i, fins i tot, que alguns reclamessin que el centre sanitari passi a ser de gestió pública i que no depengui d’una fundació, de la qual l’alcalde Fonollosa n’és el president del Patronat.
La campanya pròpiament dita, però, comença amb la imatge de l’alcaldessa socialista de Sabadell, Marta Farrés, fent el pregó de les Festes de Primavera, abraçada a l’alcalde Fonollosa, de Junts. “Venim a copiar-vos, perquè ho feu molt bé”, va afirmar Farrés. / Foto: Ajuntament
Possibles pactes
Tot indica que l’equip de Fonollosa tornarà a guanyar les eleccions, però falta saber si revalidarà la majoria absoluta que els ha permès governar amb total tranquil·litat.
La divisió dels partits de la dreta espanyolista –Cs, PP i Vox– pot fer que cap dels tres aconsegueixi el 5% necessari de vots per obtenir representació a l’Ajuntament. Això afavoriria la llista més votada, que en aquest cas serà la de JxM.
De totes maneres, en cas que la llista encapçalada per Fonollosa no assolís l’anhelada majoria absoluta, hi hauria la possibilitat que els partits de l’esquerra, si els números els ho permetessin, repetissin un tripartit com el de la legislatura 2003-2007. Aquest cop, conformat pel PSC, MM i ERC. Una opció que podria haver estat possible el 2015, però que els republicans van preferir deixar córrer. / Foto: Ajuntament
2003-2007. Aquest cop, conformat pel PSC, MM i ERC. Una opció que podria haver estat possible el 2015, però que els republicans van preferir deixar córrer.
