Hi ha una opinió majoritària, possiblement interessada, que afirma que els resultats de les eleccions del 26-J no canviaran la composició actual del Parlament espanyol. La dreta que representa el PP, diuen, mantindrà els seus resultats. La segona força l’ocuparia l’esquerra moderada i, a continuació, les noves forces emergents i mediàtiques: l’esquerra radical que representa Podemos i la dreta de l’IBEX 35, Ciudadanos.
Això era així abans d’anunciar-se l’acord a què han arribat Podemos i Izquierda Unida. Ara, pel que sembla, les coses podrien canviar. Com a mínim això és el que preocupa la dreta radical, la dreta moderada, la dreta progressista, la dreta mediàtica… en fi, la dreta i tots els que no volen canviar el sistema corrupte en què estem instal·lats des que es va iniciar l’anomenada transició.
Per això ens hem d’alegrar per l’acord al qual han arribat les forces d’esquerres, l’esquerra que vol i aposta per fer possible una altra forma de fer política. Una política al servei de les persones i no a favor dels corruptes i dels poderosos.
Possiblement és l’única manera de frenar un pacte d’Estat entre PP, PSOE i Ciudadanos a favor dels poderosos, que és el que volen destacats dirigents dels tres partits esmentats i els poders econòmics, que s’obliden de la majoria social. No cal insistir en el full de ruta que la UE ha dissenyat i que espera aplicar al més aviat possible a Espanya, per continuar les polítiques de retallades i austericides que tant de mal han fet a les classes populars.
Les enquestes diuen que aquesta nova coalició electoral podria aconseguir ser la segona força amb representació parlamentària, fet que suposaria fer fora la dreta del govern.
És cert que aquesta coalició no aconseguirà la majoria suficient per poder governar si no compta amb el suport del PSOE. I aquest és el problema que té el PSOE. O recupera la credibilitat i la coherència d’un partit que defensa els treballadors o continua al servei -no seria la primera vegada- i a favor dels poders financers.
Diuen que l’esperança és com un camí. Abans no hi havia res, però quan moltes persones es posen a caminar en la mateixa direcció i pel mateix lloc, el camí es fa real. Hi ha també els que afirmen que quan es tria l’esperança, qualsevol cosa és possible.
Això és el que ha generat entre la majoria de la població aquest acord, esperança.
Tanmateix, no serà gens fàcil. La campanya de la dreta serà dura i els insults i les desqualificacions seran la nota predominant dels seus discursos electorals. Ningú dels responsables de la crisi assumirà les seves responsabilitats. Pocs parlaran de com podem sortir d’aquesta situació. La submissió als dictats de la UE serà l’excusa per justificar les retallades, encara que algú ja ha dit que “ens hem passat tres pobles”. La por serà l’arma que utilitzaran tots aquells que es resisteixen a perdre els seus privilegis.
Altres parlaran de regeneració perquè el que realment volen no és qüestionar un sistema endèmic sinó continuar mantenint les desigualtats i afavorint els poders econòmics.
Només Unidos Podemos parlarà del seu programa. Només la coalició impulsada per Podemos, Izquierda Unida i altres organitzacions d’esquerres, l’esquerra en definitiva, apostarà per iniciar un procés de ruptura democràtica que faci possible que les classes populars recuperin els drets que la dreta els ha robat. Només Unidos Podemos serà l’opció que hem de triar tots aquells que volem canviar aquest món.
