L’any 1932, Francesc Macià es debatia entre les pressions que rebia dels homes del seu partit, alguns una mica demagogs i incongruents i altres que li havien demostrat fidelitat durant els anys de lluita a l’oposició.
L’any 2017, Carles Puigdemont es debat entre les pressions de la justícia i les pressions dels seus seguidors que el consideren el seu president legítim, malgrat que el Govern central l’hagi cessat.
L’any 1932, el panorama de la política catalana no era gaire afalagador. Les forces sindicals, que semblava que havien de col·laborar amb un sentit de responsabilitat social, es posaven enfront de les institucions.
L’any 2017 tampoc és per captivar i hi ha dubtes sobre el que ens espera d’aquí a pocs dies. Les forces sindicals també estan dividides i no saben què fer.
L’any 1932, l’única cosa que consolava Macià era l’adhesió incondicional i entusiasta de les masses populars, aquelles masses que no entenien de combinacions polítiques, ni de dificultats. Que es deixaven emocionar i s’emocionaven només de sentir la presència del seu “avi”, encara que no els digués res.
L’any 2017, Carles Puigdemont, des del seu exili voluntari, es consola de veure que a Catalunya cada dia són més les persones que el segueixen i les que volen que encapçali una llista unitària a les eleccions del 21-D per consolidar la República però, poc després, suspesa.
L’any 1932, la descomposició del partit de Macià, Estat Català, era més que irreversible. L’any 2017, la divisió del partit de Puigdemont, el PDeCAT, ja és un fet. Hi ha qui aposta per una candidatura unitària, tot i que no saben amb qui, i els que volen presentar-se sols a les eleccions.
L’any 1932, Catalunya estava davant d’una crisi econòmica profunda que era un reflex lògic de la gran crisi econòmica general del món occidental.
L’any 2017, Catalunya pateix una crisi greu com a conseqüència d’una de mundial que va esclatar l’any 2007 provocada pels títols amb garantia hipotecària que tenia Lehman Brothers. En el primer semestre del 2008, Lehman havia perdut el 73% del seu valor en borsa. Davant d’aquesta situació, el president del Banc de la Reserva Federal de Nova York va convocar una reunió per parlar del futur de Lehman que incloïa la possibilitat de liquidar els seus actius per sanejar l’empresa. Van acordar permetre la caiguda del banc.
L’any 1932, estàvem als inicis de les grans inquietuds i trasbalsos europeus que, lògicament, començaven a afectar la política espanyola. Estàvem als inicis, ja triomfals, del nazisme alemany i en el moment en què el feixisme italià es consolidava.
L’any 2017, ens trobem davant l’ascens dels partits ultraconservadors europeus i d’un nacionalisme espanyol centralitzador sense parangó.
L’any 1932, les Corts de la República, després d’importants rectificacions i restriccions, van votar l’Estatut de Núria, que els catalans havien aprovat.
L’any 2017, el Senat acorda aplicar el 155, tot i que en realitat és la suspensió de la Generalitat.
L’any 1933, a l’edat de 74 anys, el dia de Nadal mor Macià, l’home que havia presidit els tres primers anys de la Generalitat republicana. Per Cap d’Any, Companys és nomenat nou president de la Generalitat.
L’any 2017, tot són conjectures sobre com s’ha d’anar a les eleccions imposades per Rajoy i els seus aliats i ningú no sap el que passarà després del 21-D.
Sí que sabem què va passar el 6 d’octubre del 1934. Companys, empès pels sectors més nacionalistes i com a resposta al context internacional i espanyol va decidir subvertir la legalitat i proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Tot seguit, la repressió va abatre l’esquerra catalana i el Govern de la Generalitat va ser empresonat. També es va suspendre l’autonomia de Catalunya.
Hem de veure què passa durant aquests dies previs a la contesa electoral i conèixer-ne els resultats. Hi ha qui diu que aquestes eleccions en realitat seran com un referèndum per validar la República Catalana.
Altres persones estan convençudes que aquestes eleccions serviran per tornar a recuperar la normalitat i obrir el diàleg tan necessari per solucionar els problemes territorials d’un estat que aviat podria ser una república federal si a les pròximes municipals –maig de 2019– s’inicia un canvi als ajuntaments fins ara governats, majoritàriament, pels vells partits sistèmics.
