Fa 42 anys, molts dels barris de Badalona patien greus deficiències d’enllumenat i clavegueram, entre altres problemes. Les constructores, a les quals l’ajuntament franquista els obligava a fer el clavegueram i instal·lar llums als carrers, mai no complien aquestes obligacions i ningú de l’Ajuntament els ho recordava.
Un exemple d’això el tenim al barri de Llefià. Als carrers no hi havia ni una sola bombeta. Els carrers eren intransitables i, a més, la brutícia s’acumulava per tot arreu. Això comportava la proliferació de rates i, conseqüentment, un perill per a la salut dels veïns.
En aquella època tota manifestació era dissolta sense contemplacions per la Guàrdia Civil o la Policia Nacional -els grisos- i organitzar-la no era gens fàcil. Tanmateix, el gener de 1975 més de 500 persones es van manifestar pacíficament per l’avinguda Marquès de Sant Mori portant espelmes enceses i demanant l’enllumenat dels carrers. També durant tres nits consecutives molts veïns van deixar els llums de les cases encesos en senyal de protesta i solidaritat.
Explico això perquè l’1 de febrer, centenars de persones es van concentrar al barri del Gorg i van participar en una marxa amb espelmes que va acabar a la plaça Roja del barri de Sant Roc. Tot i que han passat molts anys, hi ha problemes que mai no s’acaben de solucionar.
L’objectiu d’aquesta manifestació era protestar pels talls de llum que s’han produït en alguns barris de Badalona a causa de les deficients instal·lacions i també pels preus abusius. A Espanya l’energia és de les més cares d’Europa, gràcies a la complicitat del govern del PP amb les empreses subministradores.
Els subministraments bàsics –llum, aigua i gas– són drets que tots hauríem de tenir garantits a un preu just. Com es diu en el manifest que es va llegir al final de la manifestació, no poden ser un privilegi per a uns quants, sinó un dret per a tothom.
Aquest dies s’ha parlat molt de la pobresa energètica i s’ha denunciat que a Espanya hi ha uns 5 milions de persones –a Catalunya són més de 300.000– que no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada. Un escenari –es pot llegir al manifest– que no ha de sorprendre ningú si tenim en compte que el 10% de les llars amb menys renda han perdut un 43% del poder adquisitiu des del 2006, mentre que el rebut de l’electricitat ha pujat un 60% i el de l’aigua un 66%.
El problema s’agreuja si, a més, aquests dies i coincidint amb l’onada de fred, el preu incrementa exponencialment i el president del govern espanyol i del Partit Popular, Rajoy, només se li ocorre dir per justificar-ho que el que passa és que no plou.
El que no explica és que molts dels seus amics estan col·locats a Endesa i cobren sous milionaris.
Al barri de Sant Roc, però també a altres barris, ja fa temps que els veïns denuncien la manca d’inversions per millorar els serveis bàsics.
A tota la ciutat es pot observar l’estat deplorable del cablejat i el perill que això suposa pels veïns mentre que els beneficis d’Endesa no paren de créixer.
Ara, no tan sols protestaven els veïns. La manifestació l’encapçalaven, a més de representants d’entitats socials, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.
Això sí que ens demostra que ara els ajuntaments, en aquest cas si més no, estan al costat dels veïns i es pot aconseguir, no només, aturar els talls indiscriminats, sinó també millorar i ampliar els subministraments.
Si es volen evitar els talls del servei, cal que les empreses distribuïdores informin els ajuntaments i cal, també, un pla de manteniment i millora que elimini els pals de fusta i el cablejat que travessa els carrers i malmet els edificis.
Ara no hem de parar. No podem continuar suportant els abusos i el perill que suposa el fet de tenir unes instal·lacions totalment obsoletes. Els ajuntaments han d’actuar i exigir uns serveis dignes per a tothom.
