El feminisme ha estat un moviment social determinant en els canvis que s’han produït a la nostra societat al llarg dels darrers 150 anys. Des de les lluites per la consecució del sufragi universal, el dret al propi cos, l’avortament i la lluita per la igualtat de drets, fins al reconeixement de la diversitat de les diferents maneres d’identificar-se en relació amb la pròpia orientació sexual. Si, des del punt de vista dels debats podem parlar de feminismes diversos, des del punt de vista de l’acció hem de parlar d’un intent constant per tenir una expressió unitària al carrer. Diversitat i unitat. Ha estat així com s’ha aconseguit que la lluita contra el patriarcat i a favor dels drets de les dones i dels col·lectius LGTBI estigui avui a l’agenda política i social com a element central i determinant. Es tracta de debatre i confrontar, però també de conviure, sense exigir que les altres opinions deixin d’existir.
A més de les lluites específiques per la nostra emancipació, el feminisme ha d’incloure aspectes transversals que tenen una incidència especial per a les dones. La derogació de la reforma laboral l’hem d’entendre com una mesura feminista imprescindible en la millora de la vida de moltíssimes dones, perquè millorar les condicions laborals permet disposar de més recursos i més autonomia per sortir d’una possible situació de violència masclista.
En l’actual situació de les dones, pren especial importància la lluita contra la violència de gènere. El manteniment de la crua estadística de maltractaments, violacions i assassinats de dones arriba a l’extrem que la pròpia llar no és segura per a moltes. Les dones desplaçades, immigrants o refugiades, les dones grans i les dones amb diversitat funcional tenen més risc de patir aquestes violències. Els drets de les dones són drets humans que hem de defensar i exigir amb totes les nostres forces i amb la complicitat de tota la societat. No podem permetre que cap dona se senti insegura i vegi perillar la seva integritat física i psicològica. És especialment preocupant la violència de gènere a l’espai de joves i adolescents. Les denúncies per abusos i agressions sexuals han augmentat entre la franja d’infants i adolescents fins als 17 anys, segons la informació de la Conselleria d’Interior (dades fins al setembre de 2021). Aquest increment coincideix en el temps amb l’auge de l’extrema dreta i el discurs negacionista de la violència masclista, que considera que la violència de gènere no existeix i només és un invent ideològic. L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració 48/104, en què es va definir la violència contra la dona com “tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, tant si passa a la vida pública com a la vida privada”.
Resulten remarcables iniciatives ciutadanes com la recent Trobada de Dones Veïnals de tot l’Estat a Badalona, organitzada per la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV) i la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB). A les jornades es van debatre iniciatives del moviment veïnal de dones per prevenir la violència de gènere i millorar els serveis públics des d’una perspectiva de gènere.
Aquest any, amb motiu del 25 de novembre, fem èmfasi en formes de violència masclista que han emergit amb força a la nostra societat i de les quals hem pres consciència, com són la violència institucional, obstètrica, digital, vicària i l’assetjament escolar.
A la nostra ciutat, la Plataforma 25N –impulsada pel feminisme de la Federació de Dones, la Federació d’Associacions Veïnals i els sindicats UGT i CCOO– recull la situació de violència contra les dones a l’entorn familiar, al carrer i al món laboral, així com la violència sexual als espais d’oci i a les xarxes socials, que pateixen sobretot les més joves. És necessari treballar a fons des de l’àmbit educatiu, incidint en una imprescindible coeducació i socialització preventiva de la violència de gènere des de les primeres etapes educatives.
Des del feminisme, volem respostes que connectin amb la realitat de les dones, exigim tolerància zero a la violència masclista i reclamem una justícia amb perspectiva de gènere, ràpida i eficaç per a les dones maltractades, i la imprescindible efectivitat i eficàcia de les lleis d’erradicació de la violència contra les dones. A la solidaritat feminista ens toca acollir, acompanyar i derivar les dones i joves en el trajecte de ser ateses adequadament de forma coordinada. També hem de sortir al carrer a visibilitzar i denunciar les violències que patim les dones, així com fer accions per millorar la sensibilització ciutadana. A les administracions els toca donar una resposta àgil i ràpida en l’atenció, protecció, recuperació i reparació de les dones supervivents i els seus fills i filles.
