Venim d’un passat pescador primer i industrial -sobretot tèxtil- després. Pel camí hem desenvolupat un bon grapat de polígons, com el Grandland, el de les Guixeres o el de Bonavista, tot i que algunes empreses han marxat a la zona del Llobregat o el Vallès (d’on segurament tornarien si tinguéssim la B-500 en condicions). Som referència mundial d’un esport, el bàsquet, i anem camí de ser-ho en el sector sanitari (si l’encertem i hi dediquem els recursos i el criteri adients). És això suficient? Doncs no. Les crisi serveixen per fer-nos veure que la diversificació és clau per poder passar les tempestes. No podem jugar-nos-ho tot en els polígons o el motor que representa Can Ruti o la Penya. Cal que afegim un nou valor que tenim des de fa anys i que darrerament ha anat prenent cos; cal atraure turistes de qualitat. Per què hem de deixar escapar una oportunitat que la majoria de ciutats limítrofs amb Barcelona no tenen? Com diria l’anunci de cervesa…que què tenim? Doncs un museu romà com no n’hi cap altre a l’estat; un conjunt d’antigues fàbriques (més un pantalà convertit en passeig) dignes de visitar; 5 quilòmetres de platja; el futur Museu del Còmic i la Il·lustració o una serralada que amaga joies com el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Cal aprofitar els tresors i donar-los a conèixer als estrangers, però sobretot a la resta de catalans. I per fer-ho necessitem una bona difusió.
