A finals de gener es va presentar a les Cotxeres de Sants, Barcelona, el nou projecte polític Un País en Comú. La proposta dels impulsors és iniciar un procés participatiu que recorrerà tot Catalunya per recollir les idees i demandes de la gent comuna.
El projecte vol que ningú no es quedi enrere i construir una nova força política capaç de guanyar una majoria de país per impulsar una alternativa de progrés que prioritzi les polítiques socials i defensi l’Estat de benestar. El document fundacional conté els elements bàsics del model de país que es vol construir, un país més just, democràtic, solidari i respectuós amb totes les diversitats i creences. Un nou país on les institucions estiguin al servei de la gent i no al servei de les elits polítiques, econòmiques i financeres. Un nou país que prioritzi donar resposta als problemes reals de la majoria social, un país construït des de baix.
El document s’estructura a partir de sis eixos que reflecteixen els trets característics d’aquest nou espai polític:
Un nou model econòmic i ecològic basat en la sostenibilitat; un nou model de benestar per una societat justa i igualitària; un país fratern i sobirà en tots els àmbits; una revolució democràtica i feminista; un país inclusiu on tothom tingui cabuda i un projecte de país des de tots els territoris.
A Badalona, aquest projecte es va presentar el 25 de febrer al Centre Cívic la Salut. El debat es va centrar en l’eix territorial: la Regió Metropolitana de Barcelona. A la presentació hi eren presents organitzacions polítiques com Podem, EUiA, ICV… i moltes persones que volem que les institucions estiguin al servei de la ciutadania.
La Regió Metropolitana de Barcelona, un 8% del territori, concentra el 64% de la població de Catalunya, compta amb la primera ciutat amb més densitat de població de la Unió Europea -l’Hospitalet- i la tercera en nombre d’habitants de Catalunya, Badalona. La població d’aquest territori ha crescut a través de vàries onades migratòries procedents d’altres terres de l’Estat durant bona part del segle XX i, actualment, d’altres països.
Aquest augment tan ràpid de la població ha configurat un territori poc vertebrat, amb manca d’equipaments i amb dèficits d’infraestructures. El paradigma de tot això ho trobem a Badalona, una ciutat oblidada per les administracions central i autonòmica i que pateix greus problemes econòmics i socials.
A l’espai metropolità és també on més es manifesten les desigualtats socials i, per això, cal prioritzar l’acció pública sobre les ciutats més desfavorides per garantir i fer efectius els drets bàsics a tota la població. S’ha de treballar, van proposar alguns dels assistents, per aconseguir una regió metropolitana més equilibrada i evitar les desigualtats existents actualment.
Badalona, i les altres ciutats del Barcelonès-nord, necessiten una actuació urgent de les administracions per situar-se en el lloc que els correspon. No pot ser que continuïn sent l’abocador d’allò que molesta la capital i via de sortida per desplaçar-se a altres llocs. Cal organitzar i gestionar la Regió d’una altra manera i s’han de revertir les desigualtats i la segregació territorial.
Tanmateix, a tot el territori s’han de garantir els drets fonamentals. No pot ser que es continuï expulsant persones del seu habitatge i retallant serveis mentre hi ha centenars de pisos buits. Com tampoc s’han de tancar els ulls davant la pobresa extrema que afecta milers de catalans.
Les administracions han d’aplicar polítiques que mobilitzin el parc d’habitatge privat buit, promoure un parc d’habitatge públic i altres règims de tinença i així poder oferir a la ciutadania una quantitat suficient d’habitatge social que permeti actuar davant les emergències.
Cal, també, prioritzar i millorar la mobilitat col·lectiva. A Badalona existeix un dèficit de transport públic que dificulta els desplaçaments. És urgent l’ampliació de la xarxa de metro i tramvia com també ho és el trobar una solució a les barreres que suposen la via del tren i l’autopista.
Calen, en definitiva, un conjunt d’actuacions que correspon bàsicament a la xarxa ferroviària, que és la més avantatjosa per servir de forma eficient i sostenible una àrea urbana densa amb un alt nivell d’ocupació.
Evidentment que es va parlar d’altres temes que ens afecten com a badalonins, però això ho deixarem per un altre escrit.
