Ser un bon home i un bon alcalde, què significa? Aquesta és una pregunta que moltes de les persones que van assistir als actes del 27 de maig al saló de plens de l’Ajuntament i al Museu de Badalona en memòria d’en Màrius Díaz, el primer batlle democràtic després de la llarga nit franquista, ens van fer als organitzadors. I és que les intervencions no es van centrar només a posar en valor i recuperar la memòria de la persona homenatjada, sinó també a relatar una època convulsa i difícil d’una ciutat i d’una població amb múltiples problemes de tota mena. Això sí, el fil conductor va ser la figura d’en Màrius.
És evident que no hi ha una resposta única ni fàcil. Possiblement, cadascun dels assistents hauria tingut una resposta en funció de la seva experiència i del seu coneixement d’en Màrius, l’alcalde de totes i tots, però potser podem trobar algunes pistes si analitzem les qualitats que caracteritzen aquests rols.
Per a la majoria de les persones, un bon home és aquell que actua amb honestedat, integritat, respecte i responsabilitat. Que té uns valors ètics i morals que el guien en les seves decisions i accions. Que es preocupa pel benestar dels altres i que contribueix a millorar la societat de manera positiva i generosa. També ho és el qui reconeix els seus errors i n’aprèn. El que és humil, tolerant i dialogant.
I què és un bon alcalde?
Per a molts, un bon alcalde és aquell que sap rodejar-se d’un bon equip i que compleix les seves funcions i obligacions com a màxim representant del municipi. Un bon alcalde és aquell que sap gestionar els recursos públics amb transparència, eficiència i equitat. Que escolta les necessitats i demandes dels veïns i veïnes i els ofereix solucions.
També ho és aquell que impulsa el desenvolupament econòmic, social i cultural de la seva localitat. Que defensa els interessos dels seus habitants i el bé comú davant d’altres administracions i, si és necessari, els anteposa als del seu partit. Que fomenta la participació ciutadana i la convivència pacífica. Que treballa per millorar el benestar i la felicitat dels veïns i veïnes. Que s’esforça per millorar la convivència i la cohesió social sense que ningú es quedi enrere.
Per tant, podem dir que un bon home i un bon alcalde comparteixen molts trets en comú, però ser un bon alcalde té algunes especificitats. Ser un bon home és una condició necessària però no suficient per ser un bon alcalde.
L’electorat és qui decideix quins han de ser els seus representants electes i són aquests els qui nomenen l’alcalde. Per això, a vegades no és el candidat de la llista més votada qui assumeix la responsabilitat de ser batlle, sinó aquell que aconsegueix la majoria del ple.
Hi ha qui considera que cal tenir també uns determinats coneixements, unes habilitats i una experiència que permetin exercir el càrrec amb professionalitat i competència, si bé són molts els que valoren, sobretot, el compromís per millorar la ciutat i, per això, cal tenir un bon equip.
Tenir vocació de servei públic i compromís amb el bé comú són qualitats necessàries per ser un bon alcalde.
Arribats aquí, ens preguntem: Màrius Díaz era un bon home i va ser un bon alcalde?
Hi ha algú qui ignori que la millora dels carrers, la neteja, l’enllumenat, la recuperació de la platja, la construcció de més de trenta escoles i equipaments esportius, la millora de la sanitat amb l’obertura de l’Hospital de Can Ruti, la recuperació de les festes populars, etc. van ser actuacions impulsades per Màrius Díaz?
Si després de més de quaranta anys encara es manté viu el record i la imatge d’en Màrius és perquè va ser un bon home i el millor alcalde.
Per als que vam formar part del seu equip, la Collita del 79, no hi ha cap dubte: en Màrius, el seu llegat, el seu exemple i el seu compromís per una societat millor sempre seran vius entre nosaltres.
