L’any 1976, l’editorial La Gaya Ciència va publicar uns llibres per explicar i divulgar diferents temes polítics necessaris per sortir de l’amnèsia imposada durant la llarga i negra nit de la dictadura franquista.
Un d’aquests llibres és Qué es la República, de J. A. Casanova, i en un dels seus capítols parla de la tradició republicana a Espanya. Escriu aquest autor que, des del primer terç del segle XIX, la idea republicana apareix vinculada a Espanya al liberalisme radical i al federalisme. Per a moltes persones, la idea republicana no és contrària a la monarquia només pel fet que aquesta última és hereditària, sinó perquè el republicanisme defensa que la sobirania resideix en el poble i, per tant, és sinònim de democràcia.
No entrarem a explicar el que van significar les dues experiències republicanes espanyoles, amb els seus errors i encerts. Només recordarem que la Segona República va ser segrestada per una sublevació de militars i oligarques, amb el beneplàcit de bona part dels dirigents de l’Església catòlica, que va suposar la imposició d’una dictadura que va acabar amb les esperances dels treballadors i treballadores d’aconseguir millorar les seves condicions de vida.
Conservo un exemplar de la Constitució de la Segona República, que a l’article primer diu:
“Espanya és una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de Llibertat i de Justícia. Els poders de tots els seus òrgans emanen del poble”.
També l’actual Constitució espanyola, en el punt dos de l’article primer, assenyala que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat”.
Però, ves per on, en el punt tres del mateix article es diu que “la forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària”.
Actualment, des que s’han destapat els tripijocs econòmics i els amors del campechano, són moltes les veus que qüestionen la monarquia, ja que consideren que és un sistema caduc i que no representa la voluntat popular.
Col·lectius diversos denuncien l’arcaisme d’aquesta forma presidencial, sent cada vegada més visible el sentiment republicà entre la població, perquè la gent no vol continuar sent súbdita de ningú.
Un d’aquests col·lectius és la Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquia o República, que defensa la necessitat de celebrar una consulta perquè el poble sobirà pugui pronunciar-se sobre quin model d’Estat vol.
La plataforma es va constituir l’octubre de 2019 amb aquest objectiu. El passat 30 de gener, van celebrar la seva desena assemblea amb la participació de més de cinquanta persones representants de les organitzacions, col·lectius i territoris que l’integren.
En aquesta assemblea es va acordar celebrar una consulta no vinculant, però amb totes les garanties democràtiques necessàries, el pròxim 14 de maig.
Al Barcelonès, els impulsors d’aquesta iniciativa consideren que en les societats democràtiques els pobles decideixen sobre totes les qüestions importants que els concerneixen, entre d’altres, la forma d’Estat.
Segons manifesten, ni en l’anomenada transició democràtica, ni més tard, es va poder triar entre monarquia o república. Per això, consideren que ara ha arribat l’hora que es pugui votar i decidir lliurement entre el model monàrquic o republicà.
Així doncs, el pròxim 14 de maig, vuit dies més tard que s’organitzés, l’any 1870, la primera Assemblea Federal d’Espanya amb representants de 48 províncies, a Badalona, i a tot arreu, podrem votar allò que considerem el millor per al nostre futur. Serà una jornada de democràcia participativa i un acte democràtic de lliure expressió popular.
