Torna la campanya de les eleccions espanyoles, en què Catalunya serà el dolent de la pel·lícula i servirà com a arma llancívola d’uns contra els altres. És com la cançó de l’enfadós, i als ciutadans ens tornen a tractar com si fóssim uns imbècils. El PP és un partit de dreta-extrema dreta, el PSOE una miqueta d’esquerra encara que ho vulgui dissimular i passar per centre, Ciutadans és de dreta, Podem i Izquierda Unida són esquerranosos. Referències al Front Popular, al pancatalanisme, populisme, regionalismes, comunisme, a les esquerres demolidores de l’Espanya eterna segons proclamen els del PP.
Si parlem del PSOE, diuen que faran una renovació del partit amb patums del passat com Josep Borrell, Margarita Robles, Jordi Sevilla, Ángel Gabilondo. Pedro Sánchez, diu que aquestes eleccions són un plebiscit, quan fa uns dies deien que les eleccions no poden ser mai un plebiscit. Déu meu, quin panorama! Canviem alguna coseta perquè tot segueixi igual. Com ha fet també la senyora Ada Colau, que ha pactat amb el PSC per poder tirar endavant l’Ajuntament de Barcelona. Quins canvis! Després diran que no entenen que els ciutadans “passin” dels polítics i de la forma de fer política, tractant-nos com a dipositants de vots en una urna i avall que fa baixada, fins a la contesa electoral vinent, en la que es tornaran a dir el nom del porc uns als altres i després ja arribaran acords per repartir-se els càrrecs. La nit de sant Joan cremaré tota la propaganda electoral que enviïn els partits unionistes al costat del Decret de Nova Planta. Uf! Per a aquesta pallassada, que no comptin amb mi.
