Possiblement no tothom sàpiga que, el dilluns 14 de setembre a les onze del matí, els pensionistes ens vam tornar a concentrar a la plaça de la Vila, com havíem fet tots els dilluns abans de la pandèmia.
Després de quasi sis mesos d’inactivitat parcial a conseqüència del confinament –obligats per la maleïda pandèmia que ha causat moltes morts de gent gran per la irresponsabilitat i la pèssima gestió d’alguns governs, en el nostre cas, el govern de la Generalitat– les i els pensionistes tornem a estar al carrer lluitant pels nostres drets socials en general i, en particular, per unes pensions dignes i actualitzades cada any segons l’increment de l’IPC.
Hem dit inactivitat parcial perquè som molts els que hem continuat treballant, encara que de forma telemàtica, per garantir que es pogués celebrar la IV assemblea estatal.
Aquesta assemblea havia de celebrar-se el passat mes de març, però uns dies abans es va decretar el confinament a tot l’Estat i, encara que es va intentar celebrar de forma presencial més tard, finalment es va decidir fer-la de forma no presencial entre els dies 4 i 9 de setembre.
Tot i el repte que suposa treballar de forma telemàtica, ens hem de felicitar, ja que l’experiència va ser tot un èxit.
Es va aconseguir, malgrat les dificultats i els intents d’alguns de boicotejar-la, la participació de 42 persones elegides per les assemblees durant més de 25 hores. Al llarg de tres sessions, es va poder deliberar, debatre i decidir sobre tot allò que ens preocupa i afecta els i les pensionistes.
Es va iniciar l’assemblea amb un record molt especial per a totes les persones mortes, especialment les que vivien en residències, convertides en autèntiques “cases dels morts”, per l’abandó i les retallades en els serveis públics efectuades pels governs de dretes. Per això, demanarem responsabilitats a tots els culpables d’aquestes morts.
És cert, i no podem relaxar-nos, que vivim temps molt complicats i la dreta, amb la complicitat de la caverna mediàtica, no deixarà de pressionar el govern central per aconseguir que es retallin les pensions, amb l’excusa que el sistema actual és insostenible.
I, en aquest cas, tenen raó: l’actual sistema no és sostenible.
Les pensions no han de ser moneda de canvi ni han de servir per pagar altres despeses
El desequilibri actual entre ingressos i despeses està ocasionat pel fet que, amb la guardiola de les pensions, es paguen moltes altres coses que no haurien d’estar a càrrec de la Seguretat Social. Són les anomenades despeses impròpies.
Entre altres coses, es paguen les tarifes planes dels autònoms, el règim especial agrari i el sistema d’empleats de la llar. Tot això suposa una càrrega de quasi 2.000 milions d’euros. També les prestacions per naixement i l’atenció als fills, que pugen 3.000 milions més. I, sobretot, a la guardiola de les pensions es carreguen els pagaments de les polítiques no contributives, com els pagaments per viduïtat, orfandat i altres. La suma d’aquestes últimes despeses és d’11.000 milions d’euros més. En total, totes les despeses impròpies sumen més de 22.000 milions d’euros. És això el que genera el problema.
Per això, és necessari que aquestes despeses surtin dels Pressupostos Generals de l’Estat i no de la guardiola dels pensionistes. Així s’aconseguiria augmentar les pensions segons l’increment de l’IPC i també millorar altres pensions, clarament injustes i insuficients per garantir poder viure amb dignitat.
No és cert que el que cobrem els i les pensionistes espanyols sigui molt més que el que cobren a altres països d’Europa. Tot el contrari. A Espanya, la pensió mitjana és de 934 euros (en el cas de les dones, les pensions que reben són un 37% inferiors a les dels homes) i les despeses destinades a pagar els pensionistes està per sota de la mitjana europea. Espanya destina el 10,9% del PIB a les pensions, mentre que la mitjana europea és del 12,4%, arribant en alguns països al 16,2% (és el cas d’Itàlia).
Per això, les i els pensionistes hem de continuar omplint les places de les nostres viles, amb les mesures de seguretat que recomanen les autoritats sanitàries, per defensar allò que és nostre. Les pensions no han de ser moneda de canvi ni han de servir per pagar altres despeses. Són un dret fonamental i, com a tal, han d’estar blindades constitucionalment. La nostra pensió no és un regal de ningú, sinó el fruit de l’esforç del nostre treball.
Per això, governi qui governi, continuarem defensant les nostres pensions i, sobretot, les de les futures generacions.
