Dissortadament, tot i que des de petits ens ensenyen que les números són objectius i les paraules són interpretables, quan ens fem grans ens adonem que les xifres també accepten diferents lectures, sobretot en política. El ciutadà de carrer mai sabrà si el govern de la Generalitat encapçalat per Montilla va deixar un forat negre pressupostari o si es va endeutar amb la mesura que ho acostumen a fer els governs d’esquerres. Ni tampoc sabrà si l’executiu de Mas té raó quan exclama que al calaix no en queda ni cinc. Si no ens creiem ni uns ni els altres, podríem concloure que tenim un dèficit, però que potser no és tant greu com alguns denuncien. En tot cas, sembla ser que calen retallades en molts àmbits. Ara bé, que el nou govern de la Generalitat vulgui aplicar la mateixa tisorada en totes les conselleries no sembla del tot encertat. No és el mateix Cultura o Agricultura, Ramaderia i Pesca que Ensenyament o Sanitat, per posar uns exemples. I és que l’educació i el benestar (físic i psíquic) de la població és, segons afirma tothom, primordial. Per tant, no té gaire sentit que es vulgui fer aprimar un 10% tant a hospitals com museus. Cada element té una funció important, però no ens enganyem, un satisfà unes necessitats més bàsiques que l’altre. Retallem en Sanitat? Potser sí, però menys que en d’altres conselleries. I sobretot en alts càrrecs i gerents abans que en metges i quiròfans.
