Pedro Jesús Fernández

El 13 d’octubre es feia públic que l’aleshores alcalde de Badalona i expresident del Partit Popular de Catalunya, Xavier García Albiol, sortia als Pandora Papers. La notícia la van revelar La Sexta i El País.

Segons aquesta informació, García Albiol tenia poders per gestionar una societat en un conegut paradís fiscal centreamericà.

La notícia també deia que aquest poder va ser tramitat a través d’una gestora andorrana vinculada al banc Andbank, que li permetia obrir comptes bancaris a l’estranger, administrar tots els seus béns i prendre crèdits o préstecs.

La primera reacció de García Albiol davant la notícia va ser negar l’existència d’aquesta societat. Més tard, en demostrar-se’n l’evidència, va declarar que es va vincular a ella per desenvolupar projectes empresarials donada la incertesa del seu futur laboral i, finalment, va assegurar que mai va percebre ni un euro d’aquesta societat.

¡Manda huevos!, com va dir un altre destacat militant del PP.

La reacció dels partits de l’oposició va ser diversa. Uns van demanar la seva immediata dimissió mentre que altres apostaven per formar un nou executiu de concentració amb un lideratge plural o alcaldia bicèfala.

Com que la demanda de dimissió no va tenir cap resultat, tots els partits de l’oposició van estar d’acord en presentar i donar suport a una moció de censura, i quatre d’ells –PSC, ERC, ECP i JxCat– van arribar a un pacte per formar un govern de progrés.

A Badalona és coneguda la desconfiança entre Guanyem i el PSC, ja que s’acusen mútuament de ser responsables de la tornada de García Albiol a l’alcaldia després del lamentable i vergonyós succés de l’alcalde Álex Pastor.

Ara bé, hi ha el compromís d’assegurar l’estabilitat del nou govern encara que Guanyem, ara per ara, en quedi fora.

A Badalona, la divisió de les esquerres ve de ben lluny, circumstància que ha sabut aprofitar García Albiol i que ha permès que guanyi les eleccions a la majoria dels barris des de l’any 2011.

Com bé em diu un bon amic, la protesta i l’emprenyament del 15M a Badalona els va saber aprofitar García Albiol i no els partits d’esquerres, més preocupats pels seus interessos partidistes que no de l’emergència social i política en què es trobava la ciutat en aquell moment.

Això va permetre a García Albiol, amb un discurs controvertit i populista, guanyar les eleccions i ocupar l’alcaldia el 2011. L’any 2015 la va perdre, tot i que, per una incomprensible automoció de censura de Guanyem, el 2018 el PSC va aconseguir l’alcaldia en un ple dissortat i vergonyós.

Tanmateix, com hem dit, un lamentable succés protagonitzat per l’alcalde socialista el va obligar a dimitir i la tossuderia i el personalisme de Guanyem van fer possible que García Albiol tornés a l’alcaldia.

Diuen els que coneixen bé la ciutat que a Badalona hem trepitjat merda i són molts els que parlen de l’existència de dos o més Badalones.

Allò en què tothom està d’acord és que Badalona és una ciutat pobra. El creixement de les desigualtats econòmiques i socials entre barris cada vegada és major.

L’any 2018, la diferència de la renda bruta mitjana entre els barris amb rendes més altes i els barris amb rendes més baixes era de més de 17.000 euros.

A Badalona hi ha territoris on la pobresa s’ha cronificat i els problemes de tota mena creixen i s’acumulen. I, el que és pitjor, ningú intenta solucionar-los, si bé els discursos d’uns i altres són molt diferents. L’esquerra culpa la manca de recursos de l’administració local de no poder abordar els problemes que hi ha als barris, i la dreta culpa de les desigualtats els nouvinguts.

Possiblement per això, la seguretat i la neteja, a més de l’atur que afecta més de 17.000 persones, juntament amb l’habitatge, són els problemes que més preocupen els badalonins i badalonines.

La voluntat del nou govern és deixar enrere personalismes i posar la ciutadania al centre de les polítiques. Són conscients de les seves diferències ideològiques, però, segons han fet públic, ara mateix només els importa Badalona i treballaran per millorar el benestar de la gent.

Tenen una mica més d’un any per demostrar que és possible una altra política, però no serà gens fàcil. Són molts els enemics i la fera continua ben viva. El maig de 2023 podrem comprovar els resultats.