Són molts els informes i moltes les declaracions de dirigents de la dreta espanyola que ens anuncien el final de les pensions. Ja no hi ha diners a la guardiola i, per tant, no es podrà mantenir el cost que suposa el pagament de les nòmines als jubilats.
No ens expliquen que a Espanya la despesa en protecció social està quasi cinc punts per sota de la mitjana europea. Tots els països del nostre entorn hi inverteixen més, fins i tot Portugal i Grècia.
Tampoc ens expliquen que el frau fiscal a Espanya és dels més alts de l’Europa occidental.
Ni volen saber res de la corrupció que, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, suposa que quasi 90.000 milions d’euros deixen d’entrar a les arques de l’Estat.
Sabem que centenars de persones estan acusades de corrupció, però la majoria continuen en llibertat i cap d’ells ha retornat els diners robats.
També coneixem que el govern del PP ha rescatat els bancs amb més de 80.000 milions d’euros, dels quals només es recuperarà una petita part.
Altres xifres que coneixem són les que ens diuen que quasi la tercera part dels espanyols (27,9%) viuen en risc de pobresa i que el 20% de les persones més riques guanyen 6,6 vegades més que el 20% de les persones més pobres.
Sabem també que el 65,93% dels pensionistes cobren menys de 1.000 euros. La majoria, uns dos milions de persones, no arriben als 800 euros i moltes d’aquestes persones sostenen familiars, ja que són els que estan pagant la crisi creada pels poders econòmics i que tants beneficis ha generat al capital especulatiu.
Per això, hi ha alternatives per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes i acabar amb la incertesa del futur de les pensions.
El primer que s’ha de fer és derogar les reformes que s’han fet i que les pensiones s’incrementin segons l’IPC.
També és necessari una reforma fiscal que garanteixi les pensions (que pagui més qui més té) i l’Estat augmenti l’aportació al fons de les pensions, com ho fan en altres països d’Europa.
I, sobretot, millorar el mercat laboral i augmentar l’ocupació. Més feina amb sous dignes.
Si es vol, es pot. I els jubilats som nou milions de vots. Pensem bé a qui hem de votar.
Què podem esperar si posen els lladres a vigilar els nostres diners?
No ens deixem enganyar més vegades. Tenim la clau.
