La contaminació acústica continua sent un problema a Badalona, ben cert. En concret, per als veïns que viuen a escassos metres de les vies de tren, el soroll al seu pas els afecta en gran manera. “Molesta considerablement i t’obliga a tancar les finestres quan s’està parlant amb algú, sigui presencialment o mitjançant dispositius. Si passa el tren, no se sent res”, admet un veí a tocar del pont del Petroli des del seu Twitter.

Cal deduir que és un nou veí de la via del tren. Però aquesta molèstia la pateixen els veïns del Canyadó, carrer Santa Madrona i Rambla d’ençà que la línia Barcelona-Mataró està en marxa, fa més de 170 anys. “S’haurien de prendre mesures per reduir el soroll”, s’ha dit una munió de vegades. Una reclamació històrica de difícil solució.

Qui titlla de “terrible” l’estrèpit que deixen al seu pas els trens, també s’ha posat les mans al cap quan ha sabut que Adif vol muntar unes mampares monstruoses que traurien la vista a la platja, a l’adorat mar badaloní. Aquesta aposta brutal de la companyia ferroviària també ha estat contestada des de les xarxes. És molest, aquest soroll, tot i que, després de dècades vivint al costat de les vies, “arriba un moment que t’hi acostumes”. “El tren de Rodalies segueix sent necessari, no advoco per la seva desaparició, prefereixo el tren al metro”, escriu un veí a Facebook, “però és important que la contaminació acústica disminueixi en alguna mesura, amb tot cal ser més imaginatiu”. També n’hi ha que van per feina: “Els badalonins ens hem de plantar, hem de fer una recollida de signatures i presentar denúncia pel soroll del tren”.

Però qui s’ha plantat és qui havia de fer-ho, l’Ajuntament. L’alcalde ha promès que treballaran per buscar “altres fórmules més eficaces” que pal·liïn de manera efectiva aquest soroll sense provocar un altre desastre. Certament, les pantalles que anuncia Adif (Renfe) no són, a més, una solució del tot efectiva i l’alçada dels edificis tampoc les faria massa eficients.

Els experts afirmen que hi ha altres fórmules menys agressives. La Politècnica farà un estudi profund. Diuen que les travesses de formigó poden portar silenciadors de goma, per posar un petit exemple…

El fet és que el problema de la contaminació acústica a causa del trànsit dels trens no és una novetat, ni es limita a Badalona. El soroll és el pitjor enemic dels badalonins per l’autopista i pel tren. Els veïns de baix a mar són dels més perjudicats, que suporten pics de 58,5 decibels fins a 80. Ara bé, mitigar els efectes d’aquest excés tal com vol l’empresa ferroviària fora un enorme disbarat.

A veure què hi diuen els tècnics, que a més d’estudiar com amortir el soroll dels combois també hauran de preveure mesures correctores per reduir les vibracions que pateixen els habitatges més propers a les vies. I saber, finalment, quina influència tindrà per als milers de veïns que ocupen davant del mar l’espai que abans eren fàbriques, el fet que el tren s’elevi sobre un pont per facilitar l’entrada d’embarcacions al canal que puja en direcció al Palau Olímpic…