La democràcia a l’Estat i a Badalona té un problema. Hi ha un grup que usa la democràcia per arribar al poder, però en el fons, i si analitzem els fets, a aquest grup no el defineix l’esperit democràtic. Cal que els creiem en la democràcia, no només en les formes sinó també en el fons, col·laborem a Badalona, a Catalunya i a la totalitat de l’Estat.
Aquest grup polític no ens deixa votar, com a catalans. I redueix les inversions que necessitem aquí com mai s’han reduït. Sembla un càstig. Quan hi ha un problema la culpa sempre és dels més febles, dels treballadors, de les classes mitjanes. El virus de l’ebola: la culpa és de la treballadora de l’Hospital de Madrid. L’accident del AVE a Santiago: la culpa la té el treballador que conduïa el tren. No recordo si la culpa dels ‘hilillos de plastilina’ del Prestige era del capità del vaixell, però no m’estranyaria. I la culpa de les targetes negres o ‘B’? De qui és? Difícilment fallen els protocols, difícilment hi ha responsabilitats polítiques. Tota la càrrega pels de més a baix.
La culpa de la crisi econòmica? No ho dubteu gens: dels assalariats, dels treballadors. Vam assumir crèdits que no podíem assumir. Cobrem massa, treballem poc. Els aturats cobren massa, o cobraven massa, millor dit. Els funcionaris no treballen, tenen mandra. Ho va afirmar una responsable del PP a Madrid. O recordem el crit sincer d’una diputada d’aquest mateix grup: “!qué se jodan!”. Almenys va ser “coherent”.
Tenim un grup instal·lat al poder també a Badalona. Compte amb dirigents que somriuen, que semblen propers, però treballen pels interessos d’aquest grup. Tenen molts recursos i pocs escrúpols. Saben utilitzar la democràcia per arribar al poder. Amb mecanismes de comunicació i tècniques de repetició d’arguments, per dir-ho suau, foscos. L’important és el poder, l’ètica sembla secundària.
Despertem! La democràcia és votar, però també són associacions lliures, també són condicions econòmiques justes i sous dignes. La democràcia si no és social, econòmica i política és poca democràcia. Si la gent ens desmobilitzem, si estem només a casa o veient la televisió i no participem posem en risc el progrés.
Volem una altra ciutat, un altre país? Ho volem pels nostres fills i néts? Crec que la resposta majoritària -si féssim una consulta- seria Sí. Però no ve sol. Hem de repensar els horaris laborals i quotidians. Cal una llei electoral per aproximar els partits i les institucions polítiques a la ciutadania. Cal construir de nou una Badalona on els serveis públics siguin cuidats. Cal que les idees i les empreses tinguin el finançament que necessiten. Cal tornar a donar suport a la recerca. I tantes altres coses.
Tot es pot fer. Tot és possible. Necessitem responsables socials, econòmics i polítics intel·ligents i oberts. El diferent pot ser també un aliat. Amb esperit de servei. I una societat exigent, desperta, lliure i amb iniciativa. Crec que ho tenim i ho podem fer. Només ens ho hem de creure. La majoria social que hi creiem hauríem d’adoptar la col·laboració com una de les idees més necessàries, en aquest temps que ens ha tocat viure. I posar-nos en funcionament, és clar.
