Un minut després que l’autobús iniciï el seu recorregut veig que el semàfor ha canviat de color, que el paisatge desapareix ràpidament i que la mirada se m’escapa per la finestra. De cop em trobo amb el projecte l’Estrella, un equipament urbanístic encara sense desenvolupar, terres emmurallades darrere una paret que amaga brutícia i oblit. Penso en Dalt la Vila, en el barri de Sant Roc, en els laterals de l’autopista i en Sant Crist, en tots aquells projectes de ciutat, que al llarg dels anys han anat quedant arraconats.
El trajecte continua i apareix la Plaça de Pompeu Fabra plena d’arbres que comencen a créixer i a fer olor. La conductora s’atura a la parada que hi ha una mica abans d’arribar a la plaça de la Vila: l’àgora ciutadana, allà on Hipatia i Plató argumenten, dialoguen, debaten. Allà on els ciutadans poden demanar la paraula per manifestar les seves opinions. Mentre l’autobús segueix el trajecte penso en l’smart city Badalona, la ciutat intel·ligent, en les possibilitats turístiques de la Badalona destination (pont del petroli, Ca l’Arnús, la Caci); en la Badalona tecnològica (xarxa wifi gratuïta); en la Badalona sostenible i segura (sistema públic de bicicletes, guàrdia urbana de proximitat, els parcs); en la Badalona cultural (l’Escorxador, el Museu, les biblioteques, els teatres); en la Badalona musical (l’auditori, el conservatori); en la Badalona política (les noves relacions entre partits, governants, ciutadans i entitats)…
Baixo de l’autobús i considero com serà la Badalona del futur. La ciutat romana, la medieval, la de les vinyes, la de les barques a la vora del mar s’ha anat transformant en una altra ciutat: la democràtica i la social; la instruïda i la tecnològica, la de les xarxes, la dels serveis, la de la participació i el coneixement. Petjades de carrers i horitzons, de progrés i literatura, de creativitat i estètica. Veig una fotografia plena de roses vermelles, on la bona convivència, el civisme i l’ètica seran el reflex d’una Badalona amable i segura, humana i intel·ligent.
