El 26 de novembre, l’Agència Tributària va publicar un informe en el qual s’afirmava que les 27 multinacionals espanyoles més grans van guanyar més de 25.000 milions d’euros l’any 2016, per la qual cosa van tributar només 65 milions d’euros, és a dir, el 0,3% del benefici que van aconseguir.

No és la primera vegada que Gestha, el sindicat de tècnics d’hisenda, denuncia que el frau que es realitza a Espanya per part dels poderosos és escandalós. Per això reclamen més efectius per poder fer millor la seva tasca. Segons ells, es podrien recaptar més de 40 milions d’euros si disposessin de més tècnics per poder perseguir els defraudadors, tot el contrari del que ha passat en els últims anys, durant els quals s’ha vist com es reduïa la plantilla de funcionaris d’hisenda.

És més fàcil controlar el que guanyen els treballadors que no supervisar els lucres dels rics i els poderosos. Al cap i a la fi són ells els que realment manen, ja que els dirigents polítics de dretes, i alguns altres, estan al seu servei. Sense oblidar la responsabilitat de l’electorat, que és qui vota polítics corruptes i mentiders. Està vist que ens agrada que ens passin bou per bèstia grossa, ja que, com diu un bon amic, en aquest país no hi ha un pam de net.

Li contesto que no és cert que tots siguin iguals i que, en bona part, la culpa també la tenen mots dels electors.

Com s’explica, si no, l’ascens de l’extrema dreta en un país com el nostre? Ens hem oblidat d’allò que suposa viure sota una dictadura? Que hi ha feixistes ja ho sabíem, però no tants. O les raons per les quals la gent vota aquest partit són unes altres i no ho fan perquè comparteixin ideologia?

El fàstic i el cansament de la gent per la manca de coherència d’alguns polítics no ens explica el comportament dels votants?

És evident que els partits que ens governen, especialment el PP, no volen que els seus protectors i amics paguin els impostos que han de pagar en funció dels ingressos que perceben dels seus múltiples negocis -no tots ells confessables-, com passa amb qualsevol treballador.

Així, el Banc de Santander, segons les seves declaracions fiscals, va obtenir el 2015 uns beneficis de més de 3.450 milions d’euros i de més de 2.300 el 2016. Doncs bé, no va tributar cap euro per aquests guanys.

El mateix va passar amb Bankia i moltes altres entitats financeres que no només van ser rescatades amb diners públics, sinó que també van deixar de tributar el que els corresponia en funció dels beneficis que van obtenir en aquells anys.

És evident que els partits que ens governen no volen que els seus protectors i amics paguin els impostos que han de pagar

Com s’explica que aquests bancs continuïn desnonant milers de persones per no poder pagar la quota hipotecària o el lloguer del seu habitatge?

Tothom sap que darrere de moltes empreses que obtenen enormes beneficis hi ha entitats bancàries. Així, les empreses elèctriques, que cada any pugen els rebuts dels seus serveis, poden repartir grans sumes de diners entre els directius i els membres del Consell d’Administració, dels quals formen part alguns ex-alts càrrecs institucionals, entre ells algun expresident o exministre.

Mentre se’ns diu que no hi ha diners per mantenir els serveis públics i pagar la pensió als jubilats i pensionistes, a Espanya hi ha un frau fiscal reconegut de més de 90 milions d’euros i una evasió de capitals a paradisos fiscals estimada en més de 400.000 milions d’euros.

Us imagineu com podria millorar la qualitat dels serveis públics amb aquestes quantitats?

Sembla que és més fàcil retallar serveis com la sanitat, l’educació, la dependència o altres, tots ells necessaris per poder viure amb un mínim de dignitat, que no perseguir i aturar el frau fiscal.

Afirmar que el nostre sistema tributari és injust i regressiu no és descobrir res de nou. Com tampoc ho és trobar les raons per les quals els governs del PP estan al servei dels poderosos.

És vergonyós que a Espanya s’incrementi el nombre de rics mentre cada dia són més els milions de persones que no poden arribar a final de mes i centenars de milers de joves han de marxar per trobar un treball digne i ben retribuït.

És indignant escoltar dirigents de partits de dretes afirmar que el que ells volen és defensar la Constitució espanyola i s’obliden de tots els articles que contenen mesures per garantir els drets socials per poder viure amb dignitat. N’és un exemple l’article 128 de la Carta Magna, que diu que tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la seva titularitat, resta subordinada a l’interès general.

Per això, cal una reforma fiscal per aconseguir que pagui més qui més té i també s’ha de posar fi al frau fiscal, l’economia submergida i la corrupció empresarial i política.

Ara tenen una oportunitat els partits d’esquerres. Amb el nou govern progressista, és necessari que es prioritzin polítiques socials per posar fi a les desigualtats i les injustícies.